La periodista Laia Altarriba ha obert un nou espai a la xarxa per explicar les notícies que no surten mai als mitjans de comunicació. Són esdeveniments que no tenen titulars, ni breus, ni imatges, ni cabuda en els grans grups mediàtics, i per tant no tenen significat per la majoria de la població. No en sabem res i per la majoria de gent resten en l’obscuritat. És la realitat que silencien els poderosos i els conservadors la que veurà la llum en aquest nou bloc.
Es diu L’esquena del món i també té un espai a Catalunya Ràdio, un dissabte al mes, en el programa Solidaris que condueix la Rita Marzoa.
En paraules de l’autora del bloc: “L’esquena del món vol explicar-vos aquestes altres realitats, les dels que no ocupen les pàgines principals dels diaris, les dels que queden darrere dels grans titulars, i especialment les dels que no perden l’esperança i emprenen la lluita per transformar la realitat a què els volen condemnar a viure.”
Malgrat que no abunden els exemples, sí que hi ha hagut alguns referents del periodisme que han obert camí en aquest sentit. I han anat al mateix lloc on estaven succeint les coses, han treballat, conviscut i han patit les mateixes condicions que els protagonistes de les notícies. L’esquena del món i la manera d’entendre la professió beu d’aquestes fonts, per això hi ha referències a en Robert Fisk, Ryszard Kapuscinski, Wilfred Burchett i molts d’altres que ens esperen.
El bloc conté recomanacions de documentals interessants i la veu dels que no tenen veu, que curiosament com podreu constatar, la majoria són dones. Les dones que lluiten i treballen silenciades, que no volen titulars ni reconeixement, volen justícia.
Felicitats Laia per aquest treball i gràcies per mantenir-nos ben informades.
Cada volta és el mateix i estem cansades de sentir les mateixes paraules. Quan l’Ajuntament de Barcelona decideix privatitzar un servei públic els seus regidors i responsables ens diuen que “estan mirant de gestionar el servei de manera més eficient” o “fer una gestió de qualitat i que sàpiga afrontar els reptes de futur” o frases similars que no signifiquen res.
Quan l’Ajutament de Barcelona decideix cedir la gestió dels serveis públics a entitats o empreses privades només hi ha un resultat comprovable, ple de significat i humiliació per la classe treballadora. Ens el coneixem massa bé perquè el patim cada dia. El resultat és la precarietat laboral: pitjors convenis, pitjors condicions laborals, pitjors salaris i estabilitat.
La qual cosa es tradueix, no cal dir-ho, en beneficis directes pels directius i propietaris de les empreses privades que gestionen “tan eficientment el servei”.
Els usuaris també se’n ressenten, evidentment. I ens ressentim més encara per l’empitjorament sistemàtic de les condicions de treball. Una pèrdua de llocs dignes que no es recupera i deixem per herència al jovent que ve darrera, fruit de l’abús “caciquil” i de la incompetència sindical.
Hi ha molts exemples de privatització de serveis a la ciutat. Ràdios locals, Centres Cívics, Oficines d’Atenció al Ciutadà, Espais d’Informació Juvenil, i ara privatitzen el CIRD. El Centre d’Informació i Recursos per a Dones que fa deu anys que treballa a la ciutat per oferir “assessorament i recursos per a promoure la participació de les dones en la vida pública de la ciutat, contribuint a eradicar les desigualtats i discriminacions que viuen les dones per raons de gènere”.
Diferents col·lectius de dones de la ciutat, juntament amb la CGT, han engegat una campanya de recollida de signatures i adhesions per evitar aquesta privatització.
Adheriu-vos aquíal manifest contra la privatització del CIRD.
Per a totes aquelles que us estimeu i viviu la música, us presentem un bloc que hem descobert recentment. És En Clau de dona hi trobareu música, cantants i poesia. Recomanacions i lletres fetes per dones. Explicant el context de creació, els motius, el valor… Amb entrevistes de les autores i vídeos i enllaços de les seves creacions.
Escrivim la definició que l’autora del bloc, Marta Roda de Tarragona, fa d’aquest espai a la xarxa.
“L’art no és dels homes tot i que la invisibilització de la dona ha reforçat aquesta idea. Treiem a la llum aquelles artistes que tant tenen a dir però que veuen les seves veus i músiques silenciades per l’engranatge patriarcal. En clau de dona és el teu espai per descobrir-les i per compartir les que ja coneguis i creguis que no estan al circuit.”
Us animem a visitar, compartir i fer més gran aquest espai i felicitem la Marta.
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
Fragment de l’entrevista realitzada a Naomi Klein, per Amy Goodman, per la cadena Democracy Now!. És una dura crítica a la teoria del lliure mercat que la Paella pel Mànec hem traduït al català.
«Aquest llibre és un desafiament a l’afirmació central i més valorada en la història oficial: que el triomf del capitalisme desregulat va néixer de la llibertat, i que els mercats lliures van de la mà de la democràcia. En lloc d’això, mostraré que aquesta forma fonamentalista de capitalisme ha estat consistentment acompanyada per les formes més brutals de coerció, infligides al cos polític col·lectiu així com a innombrables cossos individuals». Així comença el llibre de Naomi Klein, “La doctrina del xoc”.
El bloc Diferència i Repetició d’Aurora Mora, que des d’aquí seguim sovint i us recomanem, fa uns dies informava de l’existència d’un documental impressionant. Sobre el tractament que la televisió italiana fa de les dones i els seus cossos. És un exemple molt ben explicat de la violència, l’abús i la idiotització a què ens sotmeten valors masculins que sovint fem nostres, si bé no de forma tan exagerada. Reproduïm la introducció de Diferència i Repetició.
“Us deixe un documental clar, concís i directe, sobre l’ús que del cos de les dones es fa en la televisió. Tal i com explica la seua realitzadora, Lorella Zanardo, parteix de la constatació que les dones reals estan desapareixent i són remplaçades per una representació grotesca i humiliant. Una pèrdua que considera enorme, doncs la cancel·lació de la identitat de les dones ocórre sota la mirada de tots, però sense que hi haja una reacció adequada, ni tan sols per part de les dones mateixes.
Des del meu punt de vista, és un documental dur, però també necessari, perquè el poder de la televisió i la violència simbòlica que aquest mitjà exerceix contra les dones és tan brutal que sols hi ha una única manera de combatre’l: tancant la tele i obrint els ulls.“
Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.
La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.
CONCENTRACIÓ a plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19:00 hores.
Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït vam celebrar que per fi una llei vinculés la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva (d’acord amb la definició de l’OMS), reconegués el dret a la maternitat lliurement decidida, la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs, o l’adequació de la majoria d’edat requerida al règim general d’autonomia de la pacient.
No obstant això, i a més dels retalls que la proposta inicial pugui patir, ens preocupen molts aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes. Continua llegint »
Es presenta al festival de Sant Sebastià, el film documental basat en el llibre La doctrina del xoc de Naomi Klein. Aquí teniu un breu resum en anglès i amb els subtítols en castellà.
Aquesta web és una lloc de trobada de dones que volen iniciar alguns projectes i treballar amb altres dones per assolir-los.
És moment d'actuar i pensar.