Dia internacional per la no violència contra les dones i les nenes

MANIFEST 25 de novembre de 2009

19 hores marxa des de la Font de Canaletes fins Pl. Sant Jaume

La veu de les dones ha estat negada, infantilitzada, invisibilitzada al llarg dels temps i aquest fet s ́ha constituït com una forma de violència estructural i activa que actualment es fa molt evident des de diferents àmbits, malgrat el treball i les reivindicacions de les dones per fer-se escoltar.

Una de les violències que patim les dones és la falta de credibilitat entorn al que diem. Aquesta manca de credibilitat la podem veure quan es posen en entredit les diferents situacions abusives que pateixen les dones i les nenes arreu del món. Posar en dubte les experiències de les dones de totes les edats i condicions en relació a les vivències de la violència, no és exclusiu dels àmbits institucionals, sinó que forma part de la societat en general.

Àngela Davis, una apoximació.

És difícil fer una aproximació que sintetitzi la vida i el pensament de l’Àngela Davis, possiblement una de les figures del feminisme i del marxisme més importants del segle i que encara viu i milita als Estats Units. Hem fet una traducció de la biografia que conté la pàgina web: Social Justice Movements desenvolupada per estudiants de la Universitat de Columbia. Al final del text hi ha més referències a les quals us convidem  entrar.

1944: Àngela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, en una família negra relativament benestant. Experimentà ben aviat en la seva infància els efectes negatius del racisme i es qüestionà l’existència del racisme en la societat.

1959: Davis, decideix anar a Nova York per ampliar horitzons i anirà a l’Irwin Elizabeth High School, a Greenwich Village. És aquí on coneix i explora per primer cop les solucions a la pobresa i al racisme i queda fascinada pel Manifest Comunista i el comunisme.

Tardor 1961: Davis s’inscriu a la Universitat de Brandeis, on es troba sola, tant físicament com psicològica, ja que ella és una dels dos estudiants negres de la seva classe durant el primer any.

Estiu de 1962: Davis va a Europa per assistir al VIIIè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Hèlsinki, Finlàndia. I veu que això és una gran oportunitat per conèixer joves revolucionaris de tot el món.

Actes i activitats en la setmana contra la violència de gènere.

El Casal de Joves de la Guineueta a Nou Barris (Barcelona) ha organitzat una setmana contra la violència de gènere que inclou diferents activitats repartides entre els dies 19 i 27 de novembre a Plaça Ca n’Ensenya, 4.

Dijous 19 a les 20:00 h: Taller d’autodefensa per  dones
Dimecres 25 a les 19:00 h: Taller i penjada de pancartes
Dijous 26 a les 21:00 h: Projecció de la pel·lícula “Thelma i Louise”
Divendres 27 a les 11:15 h: Acció a l’IES Collserola
i a les 21:00 hores concert de HIP-HOP Antisexista amb Alyta&Dhana amb PD ONE (rap&soul)

i dues xerrades organitzades per la Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu.

Divendres 20 a les 19 h: Xerrada amb el títol “Treball local en clau de gènere“, al CSO La Gordíssima, C/ Pons i Gallarza, 10. En ella es vol mostrar el treball desenvolupat des de col·lectius feministes locals així com compartir les diferents experiències viscudes a través de l’anàlisi de diferents aspectes que afecten les dones. Hi intervindran: Cau de Llunes, Adona´t, Justa Revolta, i el  Grup de Teatre de les Oprimides “La Teranyina”.

Dissabte 28 de novembre a les 18:30, Xerrada “La crisi i patriarcat ens empobreixen, regenerem les nostres lluites”, a l’Auditori de Can Fabra de Sant Andreu, amb la participació de: Miren Etxezarreta (Seminari d’Economia crítica TAIFA), Alícia Moragues (Coordinadora Obrera Sindical) i Laia Hernández (Endavant-OSAN).

L’impacte del classisme i el masclisme

Aquest article explica els motius del raquític ‘estat del benestar espanyol, basats en el domini de classe i gènere que existeix en el país. Va ser publicat en el diari PÚBLICO el 30 de juliol de 2009. L’hem extret i traduït del web d’en Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Estat espanyol no és un país pobre. En realitat, el nostre nivell de riquesa econòmica és molt proper a la mitjana dels països de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), el grup de països més rics de la Unió Europea. El PIB per capita d’Espanya és ja el 93% del terme mig de la UE-15. Malgrat això, l’estat del benestar espanyol (les transferències públiques -com les pensions i ajudes a les persones vulnerables a la pobresa- i els serveis públics com sanitat, l’educació, els serveis d’ajuda a les famílies, serveis socials, habitatge social, prevenció de l’exclusió social, integració dels immigrants, entre altres) està molt poc finançat i poc desenvolupat.

Ja podeu col·laborar amb l’Agenda de la dona 2010

Ja és aquí l’Agenda de la dona 2010 !!

La trobareu a la Llibreria La Sirga.

c. Tordera, 34 baixos (Barcelona) <M> Joanic o Verdaguer.

Els diners que s’obtinguin de les vendes es destinen al  Col·lectiu de Dones de la ciutat vella d’Hebron (Palestina).

Esperem que com cada any l’agenda us serveixi de suport per les activitats diàries i per fer present a les dones estimades.

Informació relacionada.

L’esquena del món: un periodisme compromès al servei dels oprimits

La periodista Laia Altarriba ha obert un nou espai a la xarxa per explicar les notícies que no surten mai als mitjans de comunicació. Són esdeveniments que no tenen titulars, ni breus, ni imatges, ni cabuda en els grans grups mediàtics, i per tant no tenen significat per la majoria de la població. No en sabem res i per la majoria de gent resten en l’obscuritat. És la realitat que silencien els poderosos i els conservadors la que veurà la llum en aquest nou bloc.

Es diu L’esquena del món i també té un espai a Catalunya Ràdio, un dissabte al mes, en el programa Solidaris que condueix la Rita Marzoa.

En paraules de l’autora del bloc: “L’esquena del món vol explicar-vos aquestes altres realitats, les dels que no ocupen les pàgines principals dels diaris, les dels que queden darrere dels grans titulars, i especialment les dels que no perden l’esperança i emprenen la lluita per transformar la realitat a què els volen condemnar a viure.”

Malgrat que no abunden els exemples, sí que hi ha hagut alguns referents del periodisme que han obert camí en aquest sentit. I han anat al mateix lloc on estaven succeint les coses, han treballat, conviscut i han patit les mateixes condicions que els protagonistes de les notícies. L’esquena del món i la manera d’entendre la professió beu d’aquestes fonts, per això hi ha referències a en Robert Fisk,  Ryszard Kapuscinski, Wilfred Burchett i molts d’altres que ens esperen.

El bloc conté recomanacions de documentals interessants i la veu dels que no tenen veu, que curiosament com podreu constatar, la majoria són dones. Les dones que lluiten i treballen silenciades, que no volen titulars ni reconeixement, volen justícia.

Felicitats Laia per aquest treball i gràcies per mantenir-nos ben informades.

http://lesquenadelmon.wordpress.com/

No a la privatització del Centre d’Informació i Recursos per les Dones

Cada volta és el mateix i estem cansades de sentir les mateixes paraules. Quan l’Ajuntament de Barcelona decideix privatitzar un servei públic els seus regidors i responsables ens diuen que “estan mirant de gestionar el servei de manera més eficient” o “fer una gestió de qualitat i que sàpiga afrontar els reptes de futur” o frases similars que no signifiquen res.

Quan l’Ajutament de Barcelona decideix cedir la gestió dels serveis públics a entitats o empreses privades només hi ha un resultat comprovable, ple de significat i humiliació per la classe treballadora. Ens el coneixem massa bé perquè el patim cada dia. El resultat és la precarietat laboral: pitjors convenis, pitjors condicions laborals, pitjors salaris i estabilitat.

La qual cosa es tradueix, no cal dir-ho, en beneficis directes pels directius i propietaris de les empreses privades que gestionen “tan eficientment el servei”.

Els usuaris també se’n ressenten, evidentment. I ens ressentim més encara per l’empitjorament sistemàtic de les condicions de treball. Una pèrdua de llocs dignes que no es recupera i deixem per herència al jovent que ve darrera, fruit de l’abús “caciquil” i de la incompetència sindical.

Hi ha molts exemples de privatització de serveis a la ciutat. Ràdios locals, Centres Cívics, Oficines d’Atenció al Ciutadà, Espais d’Informació Juvenil, i ara privatitzen el CIRD. El Centre d’Informació i Recursos per a Dones que fa vint-i-quatre anys que treballa a la ciutat per oferir “assessorament i recursos per a promoure la participació de les dones en la vida pública de la ciutat, contribuint a eradicar les desigualtats i discriminacions que viuen les dones per raons de gènere”.

Diferents col·lectius de dones de la ciutat, juntament amb la CGT, han engegat una campanya de recollida de signatures i adhesions per evitar aquesta privatització.

Aquí podeu trobar el manifest contra la privatització del CIRD. Si voleu adherir-vos-hi podeu passar a signar el full d’adhesions a la Barraqueta (c. Tordera, 34 baixos).

Signeu la petició on-line contra la privatització.

Hem descobert… En clau de dona

Per a totes aquelles que us estimeu i viviu la música, us presentem un bloc que hem descobert recentment. És En Clau de dona hi trobareu música, cantants i poesia. Recomanacions i lletres fetes per dones. Explicant el context de creació, els motius, el valor… Amb entrevistes de les autores i vídeos i enllaços de les seves creacions.

Escrivim la definició que l’autora del bloc, Marta Roda de Tarragona, fa d’aquest espai a la xarxa.

“L’art no és dels homes tot i que la invisibilització de la dona ha reforçat aquesta idea. Treiem a la llum aquelles artistes que tant tenen a dir però que veuen les seves veus i músiques silenciades per l’engranatge patriarcal. En clau de dona és el teu espai per descobrir-les i per compartir les que ja coneguis i creguis que no estan al circuit.”

Us animem a visitar, compartir i fer més gran aquest espai i felicitem la Marta.

Sal oberta

DIVISA

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Maria Mercè Marçal

Entrevista d’Amy Goodman a Naomi Klein a Democracy Now!

Amy Goodman

Fragment de l’entrevista realitzada a Naomi Klein, per Amy Goodman, per la cadena Democracy Now!. És una dura crítica a la teoria del lliure mercat que la Paella pel Mànec hem traduït al català.

«Aquest llibre és un desafiament a l’afirmació central i més valorada en la història oficial: que el triomf del capitalisme desregulat va néixer de la llibertat, i que els mercats lliures van de la mà de la democràcia. En lloc d’això, mostraré que aquesta forma fonamentalista de capitalisme ha estat consistentment acompanyada per les formes més brutals de coerció, infligides al cos polític col·lectiu així com a innombrables cossos individuals». Així comença el llibre de Naomi Klein, “La doctrina del xoc”.