III 
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-,
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.
V (fragment)
“Avui tancaria el llangardaix en una gàbia. I que fos la festa dels dits”.
************
Vas marxar massa aviat i ara només ens queda llegir-te i fer-te homenatge. Te’ls fan les companyes i les desconegudes i això ens apropa a tu. El poble posa el teu nom o part de les teves paraules a les cases on es reuneix, als llocs on milita. Segur que t’hauria agradat veure-ho. No es fa amb tothom, no et pensis, només amb aquells que us vau comprometre. Ens manquen més dones com tu, cal reconèixer-ho, i mil feines per fer encara.
La Fundació Maria-Mercè Marçal difon i estudia la teva figura com a poetessa i feminista. Vas col·laborar en la difusió de la llengua i la literatura catalana, i vares ser referent i organitzadora de grups de dones i del moviment feminista al nostre país.
- La Fundació ha organitzat unes jornades els dies 12 i 13 de desembre de 2008. Es fan al Palau Robet de Barcelona. (Passeig de Gràcia amb Diagonal, comencen el dia 12 a les 16:00 i l’endemà a les 10:00 hores)
- Allà hi ha actualment una exposició de fotografies teves que duu per nom: Des del cos: Maria-Merce Marçal
A la pàgina web de l’AELC, hi ha el fragment d’una entrevista que et va fer l’Elvira Altès per l’Avui l’any 1995
—Qui no ets?
—(m-m M.) Com a Escriptora del mes, m’han preguntat qui sóc, però mai m’han demanat que digui allò que no sóc…i, per exemple, no sóc un home, encara que normalment se’m pretén incloure dins de frases de l’estil de “tots els homes són mortals” i, tot i que jo no sigui immortal, no m’hi sento inclosa. Tampoc no sóc un pare, tot i que l’Associació de Pares d’Alumnes de l’institut on va la meva filla em vulguin fer sòcia. Tampoc no sóc un escriptor, ni un lector. En aquest cas no sóc tan coherent, perquè sóc de l’Associació d’Escriptors i llegeixo molts llibres en els quals se m’adrecen com a lector. De tot això es pot deduir que no he generat pell d’elefant davant del sexisme en el llenguatge i que qualsevol tipus de sexisme em continua punxant.
També he de dir-te que ens agrada repetir mil cops aquesta divisa, que com més la diem més ens hi identifiquem
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
***********
Poesia:
- Cau de llunes. Proa, 1977 (1998, 2a edició)
- Bruixa de dol (1977-1979). Llibres del Mall, 1979 i Edicions 62, 1998
- Terra de mai. El Cingle, 1982
- Sal oberta. Llibres del Mall, 1982 i Edicions 62, 1993
- La germana, l’estrangera (1981-1984). Llibres del Mall, 1985 i Edicions 62
- Desglaç (1984-1988). Edicions 62 – Empúries,
- Llengua abolida (1973-1988). 3 i 4, 1989 (2000, 2a ed)
- Raó del cos. Edicions 62 – Empúries, 2000.
Recomanació molt simpàtica d’un llibre amb CD inclòs on es recita poesia teva per part de Cinta Massip acompanyada a la guitarra per Toti Soler. El meu amor sense casa (Proa, 2003)
La paella pel mànec 
Deixa un comentari