La directiva de les 65 hores: una altra expressió de la violència de gènere.

La violència de gènere té múltiples expressions. És evident que s’agreuja amb les condicions precàries de treball i amb la dependència econòmica de les dones dins la societat.  No només perquè les dones han d’atendre i fer mil equilibris per garantir -sovint soles- la seva subsistència i la de les seves famílies. Les condicions de treball precari són una bona corda que s’estreny sobre els seus colls. Les fa més febles i han de pactar en l’àmbit domèstic unes condicions insuportables per a qualssevol ésser humà, posant en perill la seva integritat física i psíquica.

La directiva de les 65 hores és una forma social, institucionalitzada, regulada per llei i debatuda al Parlament Europeu de violència de gènere. Que agreujarà el nombre d’agressions a les dones i ens farà més vulnerables davant d’actituds masclistes, sexistes o discriminatòries.

• A continuació us proposem la lectura d’un fragment de l’Anàlisi de conjuntura econòmica mundial, europea i nacional que Endavant (OSAN) va fer l’agost del 2008 per explicar els efectes de l’allargament de la jornada.

El passat mes de juny els ministres de Treball de la Unió Europea, sense cap vot en contra, van aprovar una “proposta de modificació” de l’actual Directiva sobre el temps de treball. Aquesta Directiva autoritza als Estats membres a canviar les seves lleis per a permetre l‘allargament de la jornada de treball fins a les 65 hores setmanals. Mentre que el Ministre de Treball espanyol es va abstenir, el francès va votar a favor. El text aprovat pels ministres de Treball europeus es vota aquest matí de 17 de desembre 2008.

Al mateix temps, la suposada regulació de la jornada entre el treballador i empresari elimina la negociació col·lectiva, i deixa en mans dels empresaris la seva aplicació; així s’intenta desactivar els sindicats com a força que contraresta la desigual relació entre ambdós estaments, destruint allò que tantes generacions han anat bastint.

• A més, suposa un aprofundiment del “dúmping social”, ja que les multinacionals pressionaran als governs amb l’amenaça de la deslocalització de les empreses cap als països que aproven l’augment de jornada, o derivant treballs cap a empreses situades en aquests països.
• En la normativa també es contempla que les treballadors de les ETT no s’equipararan amb les seves companyes de treball fins a transcorreguts 4 mesos, o sigui, no s’equipararan mai.
• L’aplicació de la normativa pot suposar un augment de l’atur i d’accidents laborals a quotes mai vistes. La normativa és un atac sense precedents contra els treballadors, el seu benestar i condicions de vida, a la negociació col·lectiva, i a la història del moviment obrer.
• Així mateix, i paral·lelament a l’aprovació de la directiva de les 65 hores setmanals, la Unió Europea pretén abordar en breu la jubilació als 70 anys i acabar de privatitzar la totalitat dels serveis públics.

La reducció de la jornada laboral ha estat una reivindicació històrica del moviment obrer i un triomf dels forces del treball sobre el capital, al qual li ha arrabassat part de l’excedent empresarial a través de la reducció del temps de treball. La setmana de 48 hores setmanals va ser una de les primeres reivindicacions de la classe obrera, conquesta social que no va   ser gratuïta. De fet, el Primer de Maig es commemora la massacre que es va realitzar a Chicago en 1886 amb els manifestants que reclamaven la jornada de 48 hores. Producte de la llarga lluita obrera, en 1919 l’Organització Internacional del Treball va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores setmanals. Així doncs, la unió Europea pretén fer retrocedir més d’un segle les conquestes socials guanyades amb el sacrifici i la lluita de llargues generacions d’obrera.

Aquí us podeu descarregar tot el document  (8 pàg.)

Avui el Parlament Europeu ha rebutjat la proposta legislativa per incrementar la jornada en 65 hores setmanals. Ens hem tret un gran pes de sobre. Caldrà seguir atentes, tanmateix.