Duoda és el nom del Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona que des de fa més de vint anys ofereix estudis post-universitaris especialitats en les dones. Van fundar aquest centre de recerca ubicat actualment al Parc Científic de la U.B. un grup d’estudiants, professores i llicenciades novelles d’història l’any 1982. Actualment ofereixen dos Màsters Estudis de la llibertat femenina i Estudis de la diferència sexual. I a la seva pàgina web podeu consultar les publicacions i les notícies sobre diferents activitats que van realitzant.
El 18 de març d’aquest any tenen prevista la realització d’unes jornades gratuïtes: SER DONA AL SEGLE XXI, Inventant nous camins. En les que intervindran, a l’Espai Cultural Caja Madrid de 10:00 a les 19:00 hores.
- NÚRIA JORNET I BENITO. Vicedirectora de Duoda, historiadora i professora titular de la Universitat de Barcelona.
” Ser dona al final del patriarcat” - MARÍA-MILAGROS RIVERA GARRETAS. Fundadora de Duoda Centre de Recerca i catedràtica d’història de la Universitat de Barcelona: “Viure el cos com un do”
- LUISA MURARO Filòsofa, assagista i investigadora de la Comunitat Filosòfica Diòtima de la Università di Verona, Italia: “Poder i política no són el mateix”
Més informació i inscripcions
“De Duoda Comtessa de Barcelona, tenim poques referències. Del seu espòs Bernat de Septimània, comte de Girona, Barcelona i Osona sabem que es va passar la vida conspirant per mantenir els seus dominis, que entre els anys 826 i 832, ocupaven la franja de la mediterrània que va des de Usès (Nimes) fins Barcelona.
Va ser a Usès on Bernat va confinar a Duoda junt amb el seu fill Guillem, potser per uns amors adúlters, del comte, amb l’emperadriu Judit de Baviera. Quan Guillem va complir 16 anys el va reclamar per implicar-lo en els seus afers bèl·lics. És aleshores quan Duoda escriu “De mare a fill“, són cartes adreçades al noi adolescent, per continuar guiant-lo en la seva formació. El fet insòlit, diuen, és que Duoda, una dona laica, pogués editar un llibre de formació humanista, en una època en que la cultura escrita estava estrictament monopolitzada per homes eclesiàstics.”
La paella pel mànec 
Deixa un comentari