La lluita pels drets de les dones a l’Afganistan

• Aquest és el resum de la xerrada que va fer a Barcelona una militant de RAWA el mes de febrer, escrit per una col·laboradora de la Paella pel Mànec.

L’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan, RAWA, és una associació política fundada l’any 1977 a Kabul per un grup de dones feministes per iniciativa de Meena, la líder fundadora que fou assassinada al Pakistan l’any 1987. La seva feina ha aplegat tres generacions de dones que des de la clandestinitat lluiten per la justícia social a l’Afganistan.

Reconeguda internacionalment pels col·lectius feministes i de defensa dels drets humans, l’actualitat política i els anys de guerra han centrat els esforços de RAWA en la denúncia de la ocupació militar i dels crims que pateixen sobretot les dones de les zones rurals més desprotegides.

Mehmuda, una militant d’aquesta organització que va visitar Barcelona el mes de febrer, explicà  la situació actual posant com a única condició no publicar cap imatge que la pugui identificar, i és que el seu testimoni pot suposar-li la mort. Exposà que la missió fonamental de RAWA és formar les dones i dotar-les de consciència política. Altres objectius són proveir de serveis sanitaris bàsics, escoles, orfenats, centres per a vídues i emmarcar la resistència feminista en la lluita per la conquesta de drets fonamentals la qual cosa comporta fer front als enemics del poble afganès.

Mehmuda assenyalà clarament els crims i les atrocitats atribuïdes als senyors de la guerra. Algunes d’elles han estat denunciades i jutjades per un tribunal del Regne Unit que l’any 2005 en un judici sense precedents condemnà a 20 anys de presó el comandant Faryadi Sarwar Zardad un dels senyors de la guerra responsable de tortures, violacions i assassinats.

Els senyors de la guerra, els talibans i l’exèrcit d’ocupació liderat per les tropes nord-americanes i l’OTAN són els enemics del poble afganès. Les denúncies més punyents són de violacions de dones joves, nenes i adolescents, per part de cabdills locals o criminals que actuen sota les seves ordres. L’increment de suïcidis de dones molts d’ells causats per les pressions rebudes per part de les autoritats, l’actual govern igual de fonamentalista que els talibans. Els assassinats i empresonament dels dissidents amb el règim, com el cas del periodista Parwiz Kambakhsh o la destitució de la parlamentaria Malalai Joya per haver denunciat les violacions i crims contra les dones a la Loya Jirga, el Parlament afganès.

Sense oblidar la violència dels vuit anys d’ocupació de les tropes estrangeres que no han aconseguit cap dels objectius que inicialment van utilitzar com a excusa: democràcia, llibertat i lluita contra el terrorisme. I en canvi han agreujat la situació d’empobriment i autoritarisme del país. I l’aniquilació de civils.

“Les tropes estrangeres sí que han donat llibertats. Als senyors de la guerra i als traficants d’opi. Als fills dels senyors de la guerra per a violar noies impunement. Als sodats de l’OTAN per bombardejar pobles i ciutats assassinant civils. Aquesta és la llibertat que han dut a l’Afganistan” ens explica Mehmuda i prossegueix “Però per la majoria de la gent no hi ha llibertat, no hi ha democràcia. La lluita és contra el poble afganès, per això volem que se’n vagin i ens deixin sense imposicions construir el propi camí cap a la igualtat i la llibertat”.

Elisabet Bermejo, col·laboradora de la Paella pel Mànec.