Marjane Satrapi és una il·lustradora i dibuixant de còmics d’origen iranià però que actualment viu a París. Va estudiar belles arts a Teheran i com a conseqüència de la situació opressiva del seu país decideix establir-se a França on entra en contacte amb L’Association una editorial francesa de còmic independent fundada l’any 1990.
Persèpolis és la història autobiogràfica de l’autora. És la història de com va créixer en el règim fonamentalista islàmic, el còmic comença l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Sha de Pèrsia a l’Iran i dóna pas a una república islamista cada cop més asfixiant.
Ella estudiava aleshores a una escola francesa a l’Iran i la seva família, de classe alta i d’ideologia progressista, s’oposà activament al govern del Sha, les manifestacions greument represaliades, la diferència entre les classes socials o la marginació de la nena són algunes de les peces del puzzle que Marji, és com li diuen de petita, s’esforça per compondre amb la intenció de comprendre el món que l’envolta. Al mateix temps que va creixent, Marjane s’adonarà que el nou règim islàmic pel qual van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bo.
Fins aquí arribarà el primer àlbum mentre que el segon s’ocuparà del període 1980-84 i té com rerefons la guerra entre l’Iran i l’Iraq a mitjan dels vuitanta a l’inici de la seva adolescència, on coneixerem, per exemple, de la seva afició a grups musicals prohibits pel règim islàmic, i alguns dels problemes ocasionats pel seu caràcter rebel. El tercer àlbum se centra en les penúries que viurà a Àustria entre el 1984 i 1989, on és enviada a viure pels seus pares per protegir-la tant dels bombardejos com dels problemes legals en els quals podria acabar de continuar amb la seva conducta, que no sempre s’adequava als costums propugnats des del govern islamista.
El darrer àmbum representa el seu retorn a l’Iran, en una època que realitzarà els seus estudis de belles arts a Teheran, i després de viure a Europa diversoso anys ens explica com és de dur tornar a acostumar-se altre cop a les condicions de vida sota el règim xiïta dels ayatolà.
Sobre aquest còmic se n’ha fet una pel·lícula i resulta força fidel a l’original i amb una música molt bonica que acompanya els dibuixos quasi infantils de l’autora.
Persèpolis ha estat publicat per Norma Editorial en un volum integral en català l’abril de 2006. És una bona manera, d’endinsan-se en la història, la cultura, la política i la vida quotidiana d’un país allunyat i diferent. Ajuda a sentir-nos identificats i solidaris amb la seva gent. Diversa, lluitadora, rebel.
Satrapi, també ha publicat Brodats, que són les experiències de les dones en el món àrab en relació amb el seu cos, el sexe i l’amor.
Opinions de la crítica en els diaris.
Borja Bell, El Mundo (6 de maig de 2002)
” Mentre el còmic nord-americà de superheroïs s’ha convertit en la reserva imaginativa del cinema comercial, a Europa un nou corrent reivindica la vigència creativa i cultural del mitjà des d’una perspectiva d’autor. L’autobiografia i la historieta amb rerefons social són els camins que emprenen els nous creadors per a demostrar la vigència del còmic.
Jaume Vidal, diari El País (28 d’agost de 2002)
La paella pel mànec 
Deixa un comentari