Adhesions per l’abolició del patriarcat

L’Associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) que presideix la Victòria Sau, una de les feministes més rellevants del nostre país que sobretot s’ha dedicat a qüestionar les bases del sistema patriarcal, ha iniciat el Projecte Patriarcat. Aquest projecte consisteix en aconseguir que un estament polític d’àmbit mundial, en aquest cas l’objectiu és la ONU,  realitzi un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la Directora d’UNIFEM, que és el Fons de les Nacions Unides per el Desenvolupament de les Dones, durant la conferència inaugural del II Congrés de les Dones de Barcelona, molt poc ambiciós per cert,  el dia 16 d’octubre d’aquest any.  I li proposaran
la seva intermediació per presentar aquesta petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons les impulsores d’aquest projecte, la realització d’aquest acte podria donar una altra dimensió per al compliment dels Drets Humans, que vagi més enllà de les polítiques de gènere, i anar a l’arrel del Patriarcat.

Per donar més força a la petició i al projecte han escrit una declaració que podeu llegir a continuació en aquesta mateixa entrada o a la seva pàgina web, des d’on també us podeu adherir i signar ja sigui com a associació o individualment. La Paella pel Mànec ens hi hem adherit, ja que malgrat no sigui més que una declaració simbòlica front d’un organisme sense poder real immediat  sobre les nostres vides quotidianes pot ser un pas cap al reconeixement públic de l’existència del sistema patriarcal i la presa de consciència a nivell internacional, legal i governamental de l’opressió que patim les dones dins d’ell. Un petit gest cap a la seva abolició.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DEL RECONEIXEMENT DE L’EXISTÈNCIA DE L’ORDRE PATRIARCAL I DE LA SEVA DEFINITIVA ABOLICIÓ

Les dones fa més de dos-cents anys que estem en lluita col·lectiva contra el patriarcat, institució que  representa un greuge permanent per a totes nosaltres i també per als homes, obligats a fer l’ingrat paper de zeladors i opressors del col·lectiu femení.

CONSIDEREM

Que no es compleixen els preceptes de la Declaració dels Drets Humans, proclamada i aprovada el 1948 per l’Assemblea General de Nacions Unides, l’article 7 de la qual declara: “Totes les persones són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a la mateixa protecció per la llei. Totes tenen dret a la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una discriminació d’aquest “tipus”. Ni tampoc no es compleixen en major o menor mesura els compromisos posteriors acordats a l’Assemblea General de Nacions Unides celebrada a Nova York el juny de l’any 2000, com a seguiment de l’última de les quatre conferències mundials (Beijing, 1995) sobre els drets de les dones, les quals van ser possibles gràcies als esforços realitzats per dones d’arreu del món en els últims decennis.

Per la qual cosa, EXPOSEM:
Que el patriarcat sent una institució inscrita en el si de la societat, no ha estat mai escrita a l’estil, per exemple, d’un decàleg religiós o una constitució política, i ha quedat, per tant, oficialment i jurídicament invisibilitzat, per la qual cosa no s’ha pogut corregir, esmenar o, senzillament, abolir per anacrònic, com anacrònics són, per exemple, el feudalisme o l’esclavitud. Entenem per “anacrònic” allò contrari als drets humans. Així doncs, s’han produït els greuges següents:
1.- Exclusió de les dones del contracte social i dels drets polítics que hi són inherents, des de l’antiga Atenes fins als nostres dies.

2.- Exclusió de les dones d’una educació igual i paritària, fet que ha donat lloc a una ignorància funcional necessària per a potenciar la formació servil de nenes i adultes en la tasca assignada de resultar útils als homes com a col·lectiu sexual hegemònic.

3.- Exclusió de les dones del món del treball, de la capacitació professional necessària i suficient per a accedir a totes les professions, exercir-les i tenir dret d’ocupar llocs de gestió d’aquestes.

4.- Les tres exclusions anteriors han estat possibles i es reforcen gràcies a un entramat cultural construït exclusivament pel col·lectiu masculí (patriarcat), cosa que ha invisibilitzat, reprimit i subordinat les dones, sotmeses, a més, als càstigs corresponents en cas de contravenir la norma. Aquesta cultura androcèntrica ha tingut les seves vies de transmissió fonamentalment a través de les religions, la filosofia i la ciència.

Per tot això,

SOL·LICITEM a aquest Fòrum Internacional que es gestioni la petició formal de perdó a les dones d’arreu del món pels greuges i ofenses rebuts durant mil·lennis, així com que es doni per abolit l’ordre patriarcal i, amb aquesta abolició, el cessament, una vegada per totes, de l’enfrontament entre homes i dones com a superiors/inferiors, actius/passives, i tots els altres conceptes binaris referits a tots dos sexes per a l’exclusió d’un d’ells.

PETICIÓ DE PERDÓ

Aquesta sol·licitud de perdó es manifesta en tres direccions: Reconeixement, petició de Perdó i Abolició.

RECONEIXEMENT de la institució patriarcal, inscrita en la societat però fins avui no escrita ; és a dir, fantasmàtica. Reconeixement de la seva existència formal, oficial i política, com a institució, de manera que estigui en condicions de ser considerada i jutjada com una institució més de les que hi ha i hi ha hagut en el món, susceptible, per tant, de ser considerada esgotada pel que fa al seu desenvolupament i, per tant, obsoleta.

PETICIÓ DE PERDÓ per la gravíssima ofensa moral, espiritual, social i política que a través dels segles s’ha infringit a les dones d’arreu del món en considerar-les éssers inferiors als homes i indignes de participar en el contracte social humà, reservat exclusivament als homes.

ABOLICIÓ. El que acabem de dir permet decidir l’abolició del patriarcat com a entitat que està fora de lloc i de la llei en aquest segle, vulnera els drets humans i resulta un greuge per a la meitat de la humanitat, a més d’un perjudici per a l’altra meitat. Igual com es van abolir l’esclavitud i altres institucions perverses en el passat, reclamem la deslegitimació d’aquesta, fet que permetrà avançar més ràpidament en la consecució d’un ordre social millor i més just per a totes les persones.

Així doncs, aquesta petició de perdó significa, en l’àmbit real i en el simbòlic, un ABANS del patriarcat i un DESPRÉS del patriarcat, una fita històrica en l’esdevenir de la humanitat.

Associació GEA.
Barcelona 2009