Lisístrata: Ho diré perquè no cal ocultar-la, la paraula. Dones! Si hem de forçar els nostres homes a fer la pau, hem d’abstenir-nos…
Cleonica: ¿De què? digues!
Lisístrata: ¿És que ho fareu?
Cleonica: Ho farem, ni que calgués morir.
Lisístrata: Doncs bé, cal abstenir-nos del… coit. ¿Per què us gireu? ¿Cap on aneu? Ei, vosaltres, ¿per què serreu els llavis i brandeu el cap? ¿Per què us cau una llàgrima? ¿Ho fareu o no ho fareu? ¿O és que vacil·leu?
Cleonica: Jo no en sóc capaç; que s’arrossegui, la guerra.
Mirrina: I jo tampoc, per Zeus; que s’arrossegui, la guerra.
Lisístrata: (A Mirrina) ¿Això ho dius tu, oh llenguado? Suara afirmaves, certament, que ni que t’haguessin de tallar pel mig.
Cleonica: D’altres coses, el que vulguis. Si em cal, em presto fins i tot a caminar pel foc. Això encara més que el coit. Perquè no hi ha res com ell, estimada Lisístrata.
Lisístrata: (A Mirrina) ¿I tu, què?
Mirrina: Jo també prefereixo caminar pel foc.
Lisístrata: Oh, el nostre sexe! Impúdic de dalt a baix! No és pas sense motiu que les tragèdies tracten de nosaltres: no som res més que “Posidó i barca”. (A Làmpito). Però, benvolguda espartana! Encara que fossis l’única que et posessis al meu cantó, salvarí
em l’empresa. Posa’t d’acord amb mi!
Làmpito: Pels dos déus! És ben terrible per a les dones de dormir soles, sense un home. Tanmateix sí, sigui com sigui, ens fa tanta falta, la pau!
Lisístrata: Estimadíssima! Ets l’única d’aquestes que ets uns dona autèntica!.
Cleonica: I si, fent tots els possibles, ens abstinguéssim d’això que tu dius -que mai per mai no em passi!- ¿es faria la pau?
Lisístrata: Íntegrament, per les dues deesses! Perquè si nosaltres sèiem a casa nostra embellides amb afaits, i, després amb les túniques d’Amorgos, ens acostéssim a ells nues, amb l’engonal depilat, els homes en erecció, tindrien pruïja per desfogar-se. Si llavors nosaltres no cedim, sinó que els rebutjàvem, sé molt bé que farien la pau a l’instant.
Fragment de l’obra grega Lisístrata (411), d’Aristòfanes en la qual les dones acorden d’abstenir-se de qualsevol relació sexual amb llurs marits mentre aquests no acabin la guerra;
gran… molt gran!! vaig interpretar-la amb el meu grup de teatre a l’institut i va ser, senzillament, genial.