Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.
La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.
Del tercer volum de la trilogia destacaria en aquest sentit el prefaci. En ell Larsson defensa el paper de les heroïnes, les dones lluitadores que malgrat haver estat en primera línia han estat amagades com a protagonistes de la història, quan no directament sepultades pels historiadors. En definitiva, es tracta de tota una reivindicació de les dones com subjectes de canvi social i polític. El secretari d’Estat per a la UE i portaveu del PSOE, Diego López Garrido, ha afirmat encertadament que els seus personatges femenins «són les “amazones” del segle XXI».
Mentre llegia el tercer lliurament va arribar a les meves mans un article de “The Guardian Weekly” escrit pel seu corresponsal a Madrid, Giles Tremlett, titulat “Deadlier than the male” (“Més mortals que els homes”). L’article tracta sobre com cada vegada més dones ingressen a ETA i com, segons l’autor, algunes fins i tot arriben a formar part de la seva direcció. Després de citar llocs comuns de la premsa hispana sobre activistes com ara Idoia López Riaño, Tremlett anomena diverses activistes que segons la Policia estan actualment a la cúpula d’ETA. Em va cridar l’atenció que cités també Iratxe Sorzabal sense esmentar les tortures que va denunciar, moltes de les quals són agressions sexuals greus. Vaig pensar que a Madrid fins el mateix Mikael Blomkvist hagués hagut de convertir-se en un vulgar Martí Prieto. Però vaig decidir, atès que es tracta de ficció, que no, que hauria estat condemnat a l’ostracisme o empresonat. Després vaig pensar què dirien aquells que parlen d’amazones si un dels seus portaveus despertés tatuat amb un: «Sóc un misògin i un mentider». Res més que ficció.
Deixa un comentari