Àngela Davis, una apoximació.

És difícil fer una aproximació que sintetitzi la vida i el pensament de l’Àngela Davis, possiblement una de les figures del feminisme i del marxisme més importants del segle i que encara viu i milita als Estats Units. Hem fet una traducció de la biografia que conté la pàgina web: Social Justice Movements desenvolupada per estudiants de la Universitat de Columbia. Al final del text hi ha més referències a les quals us convidem  entrar.

1944: Àngela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, en una família negra relativament benestant. Experimentà ben aviat en la seva infància els efectes negatius del racisme i es qüestionà l’existència del racisme en la societat.

1959: Davis, decideix anar a Nova York per ampliar horitzons i anirà a l’Irwin Elizabeth High School, a Greenwich Village. És aquí on coneix i explora per primer cop les solucions a la pobresa i al racisme i queda fascinada pel Manifest Comunista i el comunisme.

Tardor 1961: Davis s’inscriu a la Universitat de Brandeis, on es troba sola, tant físicament com psicològica, ja que ella és una dels dos estudiants negres de la seva classe durant el primer any.

Estiu de 1962: Davis va a Europa per assistir al VIIIè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Hèlsinki, Finlàndia. I veu que això és una gran oportunitat per conèixer joves revolucionaris de tot el món.

16 setembre 1963: Una bomba esclata a l’església de Birmingham, Alabama, i mata quatre noies que Davis coneixia des de la infància. Aquest fet causa un gran impacte en Àngela Davis que creu fermament que és producte del racisme i la violència de la societat i no només un acte individual de persones irades.

1964-1966: Davis retorna a París, on estudia francès, però ben aviat es centrarà en l’estudi de la filosofia, de Karl Marx i el comunisme. Essent Herbert Marcuse un dels seus mentors principals. (Afegitó de traducció) Durant la seva estada a l’estranger, als Estats Units hi ha un creixent activisme, i Davis retorna a casa per a formar part d’aquest moviment.

Estiu 1967: Davis escolta el discurs de Stokely Carmichael i l’impressiona la seva força, però considera que aquest odi no proporciona cap direcció clara al moviment. El desacord sobre la direcció del moviment prové de que Stokely rebutja el marxisme per considerar-lo una cosa de mans dels blancs, mentre que Davis pensa que alguna forma de comunisme o socialisme és necessari per alliberar els negres.

1967: Davis es trasllada a San Diego per continuar els seus estudis de filosofia. Allí juga un paper important en l’activisme comunitari, dins diferents organitzacions polítiques, incloent l’ajuda a les persones empresonades que no tenen accés  a defensa legal. També organitzarà mítings per difondre el seu missatge. I s’enfrontarà al dilema de ser criticada per fer una feina d’homes, fet que li planteja una de les cares de la lluita feminista.

1968: Davis busca una organització política en la qual poder participar. Es decideix pel Partit dels Panteres Negres a Los Angeles, que és diferent del Partit dels Panteres Negre d’Oakland, organitzat per Bobby Seale i Huey P. Newton, però comparteix algunes idees d’aquest grup. Davis també manté estrets vincles amb el SNCC (Student Nonviolent Coordinating Committee) en aquest moment. Les seves activitats inclouen la creació d’un Cos Juvenil per l’SNCC, així com la creació de la Comissió del Tribunal del Poble que s’ocupa de la brutalitat policial i la repressió.

Abril de 1968: Martin Luther King és assassinat i això afectà molt Àngela Davis i les organitzacions en què milita. Malgrat que la filosofia de King difereix de la de Davis, aquesta queda abatuda per per la seva mort i l’impacte negatiu es deixa sentir a tota la comunitat Negre.

Juliol 1968: Davis s’uneix al Che-Lumumba Club, que fou la cèl·lula negra del Partit Comunista. Aquest és un punt important en la seva vida, ja que oficialment l’associa amb el Partit Comunista. Durant tot aquest temps continuarà treballant en el seu doctorat a la Universitat de Califòrnia a San Diego.

1969: Davis viatja a Cuba i pensa que l’opinió sobre l’illa ha estat completament desvirtuada per la propaganda nord-americana. Això confirmarà la seva opinió que el racisme només s’eradicarà als Estats Units per la via del socialisme.

1970: Davis continua treballant en el seu doctorat i comença a relacionar-se per carta amb el presoner George Jackson. S’involucrarà molt en el seu cas.

Agost, 1970: Es produeix una revolta a la presó, George Jackson hi és involucrat i Angela Davis, relacionada i acusada de participar-hi. L’FBI la posa a la llista de persones més buscades i Davis fuig de Clifòrni, i serà capturada a Nova York.

1970: Davis, passa un temps a la presó de Nova York. Aquesta experiència li permet veure l’estat deplorable de les presons, i li donarà la oportunitat de discutir diferents temes amb els presoners. Durant aquest temps els parlarà sobre les seves creences comunistes i del poder dels presoners, continuant així amb la seva tasca activista dins dels murs de la presó. Més tard la traslladen a Califòrnia, on es jutjarà el seu cas.

1971: Mentre era a la presó de Califòrnia, Davis, participa en la publicació d’un llibre titulat “Si entren al matí”.

Agost, 1971: George Jackson és assassinat a la presó, fet que té un gran efecte sobre Angela Davis.

Febrer, 1972: Com a resultat d’un canvi en les lleis de Califòrnia, i també gràcies a la campanya internacional i nacional de Llibertat Àngela Davis, finalment li serà imposada una fiança i sortirà de la presó.

4 juny 1972: El jurat del cas de Davis la declara no culpable i Angela és alliberada després de dos anys d’empresonament. La massiva campanya internacional per la Llibertat d’Àngela va ser en gran part responsable de la pressió sobre el sistema legal i de que Davis en sortís absolta.

Tardor de 1972: Tot i que el governador de Califòrnia, Ronald Reagan, va afirmava que mai li seria permès a l’Angela Davis ensenyar altre cop, ella reprèn les classes i impartirà altre cop a la Universitat Estatal de San Francisco.

1975-1977: Davis treballa com a professora d’Estudis Africano-Americans al College de Claremont.

1979: Àngela Davis visita la Unió Soviètica i és guardonada amb el Premi Lenin de la Pau. Ella serà professora honoraria de la Universitat Estatal de Moscou.

1980: Davis es presentarà com a candidata a la vicepresidència pel Partit Comunista. Encara que el Partit Comunista no treu molts vots, el suport a la candidatura de Davis revela que segueix sent una figura pública i una activista important.

1984: Davis prova altre cop com a candidata a la vicepresidència dels Estats Units pel Partit Comunista. Al llarg dels anys 1980 i 1990, Davis continua el seu treball com acadèmica, publicant diversos llibres i dedicant-se a l’ensenyament i la docència als Estats Units i al món.

Octubre, 1995: Angela Davis mostra el seu disgust amb l’exclusió de les dones de la Marxa del Milió d’Homes, i creu que aquesta encoratja el xovinisme entre els activistes i la comunitat negra.

Octubre, 1996: Davis va a la UCLA (Universitat de Califòrnia) per parlar en senyal de protesta contra la Proposició 209, que prohibirà la discriminació positiva en les institucions públiques per raó de raça, sexe o ètnia, incloses les escoles i la Universitat de Califòrnia.

Gener de 2006: Angela Davis fa una gira pel món per protestar contra l’opressió i la situació de les persones empresonades.

Extret de: Social Justice Movements

A la mateixa web podeu consultar l’apartat Davis i el feminisme.

——————

Els llibres que ha publicat són:

If They Come in the Morning: Voices of Resistance (1971)

Angela Davis: An Autobiography (1974)

Women, Race and Class (1981) i Women, Culture, and Politics (1989)

—————–

Biografia a la wikipedia (en anglès)

Entrevista a Kaos en la red (2005)

Entrevista a Deomocracy Now! (en anglès)