Ja podeu col·laborar amb l’Agenda de la dona 2010

Ja és aquí l’Agenda de la dona 2010 !!

La trobareu a la Llibreria La Sirga.

c. Tordera, 34 baixos (Barcelona) <M> Joanic o Verdaguer.

Els diners que s’obtinguin de les vendes es destinen al  Col·lectiu de Dones de la ciutat vella d’Hebron (Palestina).

Esperem que com cada any l’agenda us serveixi de suport per les activitats diàries i per fer present a les dones estimades.

Informació relacionada.

Read Full Post »

Hem descobert… En clau de dona

Per a totes aquelles que us estimeu i viviu la música, us presentem un bloc que hem descobert recentment. És En Clau de dona hi trobareu música, cantants i poesia. Recomanacions i lletres fetes per dones. Explicant el context de creació, els motius, el valor… Amb entrevistes de les autores i vídeos i enllaços de les seves creacions.

Escrivim la definició que l’autora del bloc, Marta Roda de Tarragona, fa d’aquest espai a la xarxa.

“L’art no és dels homes tot i que la invisibilització de la dona ha reforçat aquesta idea. Treiem a la llum aquelles artistes que tant tenen a dir però que veuen les seves veus i músiques silenciades per l’engranatge patriarcal. En clau de dona és el teu espai per descobrir-les i per compartir les que ja coneguis i creguis que no estan al circuit.”

Us animem a visitar, compartir i fer més gran aquest espai i felicitem la Marta.

Read Full Post »

Sal oberta

DIVISA

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Maria Mercè Marçal

Read Full Post »

Mor Crystal Lee Sutton, que inspirà la pel·lícula Norma Rae

Norma Rae és una pel·lícula de l’any 1979 que explica el procés de presa de consciència d’una treballadora tèxtil i mare soltera a una fàbrica del sud dels Estats Units. Norma Rae s’involucra en l’organització d’un sindicat en aquesta fàbrica després de  conèixer i escoltar en Reuben un sindicalista de Nova York. Per la seva lluita en favor dels drets sindicals i laborals fou acomiadada i desallotjada de la fàbrica per la policia.

Read Full Post »

Lisístrata d’Aristòfanes

Lisístrata: Ho diré perquè no cal ocultar-la, la paraula. Dones! Si hem de forçar els nostres homes a fer la pau, hem d’abstenir-nos…

Cleonica: ¿De què? digues!

Lisístrata: ¿És que ho fareu?

Cleonica: Ho farem, ni que calgués morir.

Lisístrata: Doncs bé, cal abstenir-nos del… coit. ¿Per què us gireu? ¿Cap on aneu? Ei, vosaltres, ¿per què serreu els llavis i brandeu el cap? ¿Per què us cau una llàgrima? ¿Ho fareu o no ho fareu? ¿O és que vacil·leu?

Read Full Post »

Keny Arkana una veu crítica a ritme de rap.

Keny Arkana és una rapera francesa que pertany a un col·lectiu anomenat “la Rage du Peuple” (la Ràbia del Poble)   fundat l’any 2004 a Marsella per un grup d’artistes quan van tancar la Maison de David, un lloc de trobada i d’intercanvi cultural del centre de la ciutat. A partir d’aquell moment van crear un col·lectiu polític per resistir i participar en diferents iniciatives vinculades als moviments socials anti-globalització.

Les lletres de la cantant transmeten la seva manera de viure el món i el seu descontent amb l’estat actual de les coses, situant-la entre les veus més crítiques, anticapitalistes, revolucionàries i antiimperialistes del panorama mundial.

Aquest és el web oficial de la rapera francesa. I aquí us deixem un vídeo, amb la traducció de la lletra en castellà.

Read Full Post »

Recital en homenatge a Maria-Mercè Marçal a Tarragona

Cau de Llunes, l’assemblea revolucionària i feminista de Tarragona us convida aquest dissabte 4 de juliol a un recital en homenatge de la poetessa Maria-Mercè Marçal El recital anirà a càrrec del grup Les Heures del Vendrell i començarà a les 20:00 hores a la Plaça Sedassos de Tarragona.

“Maria-Mercè Marçal va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista. La considerem una gran artista i pensadora i per això volem retre-li homenatge dins d’aquesta campanya Dona i Art, amb la qual volem potenciar l’art femení.”

Més informació: Cau de Llunes

Read Full Post »

Marjane Satrapi, la història de l’Iran en un còmic social

Marjane Satrapi és una il·lustradora i dibuixant de còmics d’origen iranià però que actualment viu a París. Va estudiar belles arts a Teheran i com a conseqüència de la situació opressiva del seu país decideix establir-se a França on entra en contacte amb L’Association una editorial francesa de còmic independent fundada l’any 1990.

Persèpolis és la història autobiogràfica de l’autora. És la història de com va créixer en el règim fonamentalista islàmic, el còmic comença l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Sha de Pèrsia a l’Iran i dóna pas a una república islamista cada cop més asfixiant. 

Read Full Post »

“El meu cos és un camp de batalla”

Quatre dones franceses, de Lió, enfronten un procés de reflexió en grup sobre el cos femení, el seu cos, els seus cossos. Aquest treball comú s’acaba convertint en històries, fotografies, dibuixos i experiències que el 2004 plasmen en el llibre “Mi Cuerpo es un campo de batalla”.
El 2007, Ediciones La Burbuja, de València, el tradueix i edita en castellà.
A La Paella pel Mànec n’hem traduït alguns fragments al català, perquè us en feu una idea, i en recomanem la seva lectura, sobretot, com a eina molt útil per a la reflexió i el treball personal i col.lectiu.

• “Mi Cuerpo es un campo de batalla“. Colectivo Ma Colère. València: Ediciones La Burbuja, 2007.

Fragment del pròleg de l’edició castellana.

Així, “Mi cuerpo es un campo de batalla” és, sobretot, un lloc de trobada. Un espai per a la reflexió i el diàleg. I pot, en certa mesura, injectar una energia nova als moviments de dones, perquè ens posa sobre noves pistes de reflexió i perquè també pot obrir les finestres als projectes nous.

Read Full Post »

“La Sal d’aquest Mar”

Annemarie Jacir és una directora palestina i poetessa que fa pel·lícules independents des de 1994. Ha escrit, dirigit i produït diversos curtmetratges i “La Sal d’aquest mar” és la seva primera pel·lícula-documental. Que ha estat reconeguda i guardonada en nombrosos festivals. També treballa com a muntadora i càmera, i ha impartit cursos de cinema a diferents universitats. Li han impedit tornar a Ramala però s’ha instal·lat a Amman (Jordània) on prepara el seu proper film.

Sinopsi de la pel·lícula: La Soraya és una jove de 28 anys, nascuda a Brooklyn que decideix tornar a instal·lar-se a Palestina, d’on la seva família es va exiliar l’any 1948.

Des que arriba a Ramal·lah intenta recuperar els diners que els seus avis tenien en un banc de Jaffa, però ensopega amb la negativa del banc. El seu camí es creuarà amb el d’Emad, un jove palestí que, a diferència d’ella, només desitja una cosa: anar-se d’allí per a sempre.

Per a escapar de les tensions de la situació del país i per a sentir-se lliures, la Soraya i l’Emad prendran camins que els obligaran a transgredir les lleis. I també ens duran per la història de la Palestina perduda.

Aquí podeu veure el trailer de la pel·lícula. Al cinema Casablanca Kaplan (Jardinets de Gràcia)  Subtitulada en català.

Més informació sobre la directora a la wikipedia.

Read Full Post »