Dia internacional per la no violència contra les dones i les nenes

MANIFEST 25 de novembre de 2009

19 hores marxa des de la Font de Canaletes fins Pl. Sant Jaume

La veu de les dones ha estat negada, infantilitzada, invisibilitzada al llarg dels temps i aquest fet s ́ha constituït com una forma de violència estructural i activa que actualment es fa molt evident des de diferents àmbits, malgrat el treball i les reivindicacions de les dones per fer-se escoltar.

Una de les violències que patim les dones és la falta de credibilitat entorn al que diem. Aquesta manca de credibilitat la podem veure quan es posen en entredit les diferents situacions abusives que pateixen les dones i les nenes arreu del món. Posar en dubte les experiències de les dones de totes les edats i condicions en relació a les vivències de la violència, no és exclusiu dels àmbits institucionals, sinó que forma part de la societat en general.

Read Full Post »

L’impacte del classisme i el masclisme

Aquest article explica els motius del raquític ‘estat del benestar espanyol, basats en el domini de classe i gènere que existeix en el país. Va ser publicat en el diari PÚBLICO el 30 de juliol de 2009. L’hem extret i traduït del web d’en Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Estat espanyol no és un país pobre. En realitat, el nostre nivell de riquesa econòmica és molt proper a la mitjana dels països de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), el grup de països més rics de la Unió Europea. El PIB per capita d’Espanya és ja el 93% del terme mig de la UE-15. Malgrat això, l’estat del benestar espanyol (les transferències públiques -com les pensions i ajudes a les persones vulnerables a la pobresa- i els serveis públics com sanitat, l’educació, els serveis d’ajuda a les famílies, serveis socials, habitatge social, prevenció de l’exclusió social, integració dels immigrants, entre altres) està molt poc finançat i poc desenvolupat.

Read Full Post »

El cos de les dones

El bloc Diferència i Repetició d’Aurora Mora, que des d’aquí seguim sovint i us recomanem, fa uns dies  informava de l’existència d’un documental impressionant. Sobre  el tractament que la televisió italiana fa de les dones i els seus cossos. És un exemple molt ben explicat de la violència, l’abús i la idiotització a què ens sotmeten valors masculins que sovint fem nostres, si bé no de forma tan exagerada. Reproduïm la introducció de Diferència i Repetició.

“Us deixe un documental clar, concís i directe, sobre l’ús que del cos de les dones es fa en la televisió. Tal i com explica la seua realitzadora, Lorella Zanardo, parteix de la constatació que les dones reals estan desapareixent i són remplaçades per una representació grotesca i humiliant. Una pèrdua que considera enorme, doncs la cancel·lació de la identitat de les dones ocórre sota la mirada de tots, però sense que hi haja una reacció adequada, ni tan sols per part de les dones mateixes.

Des del meu punt de vista, és un documental dur, però també necessari, perquè el poder de la televisió i la violència simbòlica que aquest mitjà exerceix contra les dones és tan brutal que sols hi ha una única manera de combatre’l: tancant la tele i obrint els ulls.“

Podeu verue el documental El cos de les dones, aquí.

Read Full Post »

Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps.

Fragment extret de l’article “Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d’Itàlia” de Paola Vinay, Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia“

“Resumint, malgrat que l’accés a l’educació superior i l’emergència de professions noves han afavorit l’ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d’elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal pagats). A més, en la majoria de treballs “femenins” hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqüència d’aquesta segregació “vertical” i “horitzontal” de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferència gran dels sous entre els sexes en tots els camps econòmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes).

Read Full Post »

Derogació de l’ordenança del civisme i implementació de mesures comunitàries. Comunicat de la FAVB

• La Federació d’Assocacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, (FAVB) va fer públic ahir aquest comunicat que signen també ÀMBIT DONA, GENERA, LLOC DE LA DONA i SOS RACISME i que està obert a més adhesions demanant la derogació de l’ordenança del civisme.

Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.

Read Full Post »

Una fal·làcia masclista, per Gemma Lienas

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

Read Full Post »

La Convenció de Seneca Falls i la Declaració dels sentiments

• Els inicis del feminisme a Nord-Amèrica

Als Estats Units el moviment feminista naixerà lligat d’una banda als moviments protestants de reforma religiosa que propugnaven una regeneració moral de la societat i la lectura i la interpretació individual dels textos religiosos, fet que afavorí l’accés de les dones a nivells bàsics d’alfabetització. D’aquestes comunitats religioses provindran la major part de les primeres militants feministes nord-americanes.

D’altra banda el moviment feminista sorgí lligat a l’abolicionisme. La participació femenina en moviments humanitaris per l’abolició de l’esclavitud va ser molt important i va ajudar a la ràpida conscienciació de les dones. La trobada i la coneixença entre les líders més actives i per descomptat la presa de consciència a través de l’analogia entre els esclaus sense drets i les dones no els passà pas desapercebuda.

Read Full Post »

Adhesions per l’abolició del patriarcat

L’Associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) que presideix la Victòria Sau, una de les feministes més rellevants del nostre país que sobretot s’ha dedicat a qüestionar les bases del sistema patriarcal, ha iniciat el Projecte Patriarcat. Aquest projecte consisteix en aconseguir que un estament polític d’àmbit mundial, en aquest cas l’objectiu és la ONU,  realitzi un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la Directora d’UNIFEM, que és el Fons de les Nacions Unides per el Desenvolupament de les Dones, durant la conferència inaugural del II Congrés de les Dones de Barcelona, molt poc ambiciós per cert,  el dia 16 d’octubre d’aquest any.  I li proposaran
la seva intermediació per presentar aquesta petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons les impulsores d’aquest projecte, la realització d’aquest acte podria donar una altra dimensió per al compliment dels Drets Humans, que vagi més enllà de les polítiques de gènere, i anar a l’arrel del Patriarcat.

Per donar més força a la petició i al projecte han escrit una declaració que podeu llegir a continuació en aquesta mateixa entrada o a la seva pàgina web, des d’on també us podeu adherir i signar ja sigui com a associació o individualment. La Paella pel Mànec ens hi hem adherit, ja que malgrat no sigui més que una declaració simbòlica front d’un organisme sense poder real immediat  sobre les nostres vides quotidianes pot ser un pas cap al reconeixement públic de l’existència del sistema patriarcal i la presa de consciència a nivell internacional, legal i governamental de l’opressió que patim les dones dins d’ell. Un petit gest cap a la seva abolició.

Read Full Post »

Marjane Satrapi, la història de l’Iran en un còmic social

Marjane Satrapi és una il·lustradora i dibuixant de còmics d’origen iranià però que actualment viu a París. Va estudiar belles arts a Teheran i com a conseqüència de la situació opressiva del seu país decideix establir-se a França on entra en contacte amb L’Association una editorial francesa de còmic independent fundada l’any 1990.

Persèpolis és la història autobiogràfica de l’autora. És la història de com va créixer en el règim fonamentalista islàmic, el còmic comença l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Sha de Pèrsia a l’Iran i dóna pas a una república islamista cada cop més asfixiant. 

Read Full Post »

Exclusió de les dones en les revolucions liberals

• Fragment del llibre Utopística. Les opcions històriques del segle XXI, Immanuel Wallerstein. Publicacions Universitat de València, 2003.

(…) “Com a ideologia explícita el sexisme comportava la creació i santificació del concepte de la mestressa de casa. La dona sempre havia treballat, i històricament la família patriarcal ha estat dominant. Però el que s’esdevingué al segle XIX era una novetat. Fou un intent seriós d’excloure la dona d’allò que hom va definir arbitràriament com a treball remunerat. La mestressa de casa formava parella amb el baró que portava el pa a casa, en famílies en què entrava un únic sou. El resultat de tot plegat va ser no tant que la dona treballara més, o més durament, sinó que el seu treball fou sistemàticament devaluat.

Read Full Post »