Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘discriminació’ Category

Justa Montero és cofundadora i membre de l’Assemblea Feminista de Madrid. Begoña Zabala és cofundadora i membre d’ Emakunde Internacionalistak de Nafarroa. L’original fou publicat al número 32 de la Revista Pueblos, el juny de 2008. Ara hem fet la traducció al català.

Les treballadores del sexe han pres la paraula i s’han manifestat obertament pels carrers de diverses ciutats proclamant les seves exigències i denunciant els efectes de les polítiques que s’imposen des de governs municipals. Les seves veus han donat una nova dimensió al debat feminista sobre la prostitució i obliguen, des del nostre punt de vista, a una reflexió i actualització del discurs i les propostes feministes.

 

(més…)

Read Full Post »

Quatre dones franceses, de Lió, enfronten un procés de reflexió en grup sobre el cos femení, el seu cos, els seus cossos. Aquest treball comú s’acaba convertint en històries, fotografies, dibuixos i experiències que el 2004 plasmen en el llibre “Mi Cuerpo es un campo de batalla”.
El 2007, Ediciones La Burbuja, de València, el tradueix i edita en castellà.
A La Paella pel Mànec n’hem traduït alguns fragments al català, perquè us en feu una idea, i en recomanem la seva lectura, sobretot, com a eina molt útil per a la reflexió i el treball personal i col.lectiu.

  • Mi Cuerpo es un campo de batalla“. Colectivo Ma Colère. València: Ediciones La Burbuja, 2007.

Fragment del pròleg de l’edició castellana.

Així, “Mi cuerpo es un campo de batalla” és, sobretot, un lloc de trobada. Un espai per a la reflexió i el diàleg. I pot, en certa mesura, injectar una energia nova als moviments de dones, perquè ens posa sobre noves pistes de reflexió i perquè també pot obrir les finestres als projectes nous.

(més…)

Read Full Post »

El col·lectiu Old Women’s Project, pioner en la lluita contra la discriminació per raons de l’edat  denuncia la discriminació de les dones velles i els estereotips socials. Escrit per Miguel  Brievia per a Kaos en la Red. Traduït al català per La paella pel Mànec.

“Les dones velles estem en la primera línia en totes les qüestions de justícia social, no només en les que se suposa ens afecten de forma directa, com la sanitat o els serveis socials. El nostre objectiu és acabar amb la nostra invisibilitat i amb les actituds discriminatòries que ens ignoren, ens banalitzen i ens degraden. No parlem de respecte, perquè el respecte moltes vegades està tenyit de condescendència. Parlem d’igualtat”. La persona que s’expressa en aquests termes és Cynthia Rich, integrant com Mannie Garza i Janiec Keaffaber del col·lectiu activista Old Women’s Project, fundat a San Diego, Califòrnia, l’any 2001.

(més…)

Read Full Post »

Aquest dimecres 1 d’abril s’ha celebrat a les cotxeres de Sants la primera assemblea d’aturats de Barcelona, que aplegà a una cinquantena de persones, per discutir estratègies i accions contra l’actual crisi i condició específica d’aturats.

Reproduïm aquí el manifest que han fet amb l’ajuda i les persones que formen part de la Campanya: Que la crisi la paguin els rics ! Per si us hi voleu adherir, col·laborar i voleu estar atentes a les convocatòries, com la del dilluns 20 d’abril a la Pl. St. Jaume.

La necessitat no podia ser més urgent. La crisi és global i ens afecta a tots, però no ens afecta a tots per igual. Ha introduït en les nostres ments una nova preocupació: l’atur. L’atur està provocant que cada cop més gent no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar d’una manera preocupant els desnonaments. L’atur, o més aviat la por a l’atur, està sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals.

(més…)

Read Full Post »

Aquest article l’hem extret del bloc feminista Género con clase

Economia (Oikos+Nomos) significa, etimològicament, administrar la casa (atendre les necessitats familiars). Sembla evident que la dona és la principal i indiscutible responsable de la cura de la llar i de la família. Però, se li atorga el protagonisme i poder “econòmic” que per la definició d’administrar la casa li correspondria? Evidentment no.

(més…)

Read Full Post »

Alizia Stürtze

L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.

(més…)

Read Full Post »

Reproduïm el text de denúncia i aclariment dels fets,  que les companyes  del col·lectiu Cau de Llunes  han escrit arran de la repressió policial de l’acció de protesta que estaven duent a terme a la ciutat de Tarragona. La Paella pel Mànec vol solidaritzar-se amb les companyes i animar-les en el treball que estan fent per la difusió d’uns valors de consum amb  conciència de gènere.

 El dia 7 de gener de 2009, CAU DE LLUNES– Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona va dur a terme una acció de denúncia sobre l’estreta relació entre la pressió estètica i la violència de gènere, davant d’algunes botigues de la ciutat. L’acte consistia en una performance acompanyada de la lectura d’un manifest i del repartiment d’octavetes a la gent del carrer; a més, el conjunt de la militància independentista de la ciutat acompanyava i participava de l’acció. La segona actuació, davant del Bershka de la Rambla Nova, va ser denunciada per les dependentes d’aquesta botiga a la Guàrdia Urbana.

A la web de Cau de Llunes podeu veure el vídeo de l’agressió

(més…)

Read Full Post »

La violència de gènere té múltiples expressions. És evident que s’agreuja amb les condicions precàries de treball i amb la dependència econòmica de les dones dins la societat.  No només perquè les dones han d’atendre i fer mil equilibris per garantir -sovint soles- la seva subsistència i la de les seves famílies. Les condicions de treball precari són una bona corda que s’estreny sobre els seus colls. Les fa més febles i han de pactar en l’àmbit domèstic unes condicions insuportables per a qualssevol ésser humà, posant en perill la seva integritat física i psíquica.

La directiva de les 65 hores és una forma social, institucionalitzada, regulada per llei i debatuda al Parlament Europeu de violència de gènere. Que agreujarà el nombre d’agressions a les dones i ens farà més vulnerables davant d’actituds masclistes, sexistes o discriminatòries.

  • A continuació us proposem la lectura d’un fragment de l’Anàlisi de conjuntura econòmica mundial, europea i nacional que Endavant (OSAN) va fer l’agost del 2008 per explicar els efectes de l’allargament de la jornada.

(més…)

Read Full Post »

Totes les dades ho mostren. Les dones són pobres, si més no, més que els seus companys homes.

La discriminació salarial abasta tots les sectors d’activitat.

  • A Catalunya una dona que treballa al sector serveis guanya 11,13 euros/hora, i un home 14,68 ( la diferència és 3,55 euros/hora) pel sector industrial els homes cobren 4,43 euros més l’hora que les dones.

Aquesta discriminació no se supera amb l’edat, sinó que ben al contrari seguim discriminades al llarg de tota la vida laboral.

  • Les dones d’entre 25 a 34 anys cobren de mitjana uns 17,072,53 euros bruts anuals front els 20.222,20 euros bruts anuals que cobren en la mateixa franja d’edat els seus companys. Aquesta diferència d’uns tres mil i pocs euros no és res comparada amb la diferència salarial que puja gairebé als 11 mil euros bruts anuals entres els dos sexes en la franja d’edat dels 45 als 54 anys.
  • Tot això sense tenir en compte que les dones estan ocupades majoritariament en les formes de  contractació precàries i per aquests tipus de contractes els salaris són més baixos que pels indefinits. Si per un home el salari hora en el contractes indefinit és de 15,40 euros per la dona és d’11,50. I si les dones tenen contracte temporal, una cosa ben habitual, el salari hora es redueix a 9,50 mentre per a ell en la mateixa modalitat és de 10,44 euros.

Els empresaris privats continuen pensant que el salari de les dones és un complement del salari familiar, del salari que aporta un altre membre en el nucli familiar.

(més…)

Read Full Post »

Paraules femenines

  • Extret de: Eina Sindical d’Informació, núm. 400 (març del 2008), USTEC-STEs

La incorporació al món laboral és un moment per a la joventut que es converteix en un procés desolador però si ets dona, la desolació es dispara en una progressió geomètrica que s’alimentarà al llarg de la vida.

Per començar, les empreses tenen al seu abast diverses formes de contractació, com ara el contracte de formació, pensat per a la població compresa entre els 16 i els 21 anys que no tingui cap titulació per desenvolupar una feina, de la qual, segons dades de l’observatori de treball de la Generalitat de Catalunya un 76% són homes i un 24% són dones. Les dones tenen molt més la titulació requerida, no en va 3 de cada 10 nois joves no obtenen la titulació d’ESO, mentre que en les noies es redueix a 2 de cada 10 i, a més, 6 de cada 10 titulacions universitàries les aconsegueixen les dones.

Per a aquestes noies que han acabat els seus estudis, el vincle amb l’empresa serà el contracte en pràctiques. El sou serà establert en el conveni col·lectiu, amb un mínim per al primer any d’un 60% i per al segon d’un 75% del salari del personal que fa el mateix treball; doncs bé, un 57% dels contractes van ser de dones i el 43% homes.

(més…)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »