Àngela Davis, una apoximació.

És difícil fer una aproximació que sintetitzi la vida i el pensament de l’Àngela Davis, possiblement una de les figures del feminisme i del marxisme més importants del segle i que encara viu i milita als Estats Units. Hem fet una traducció de la biografia que conté la pàgina web: Social Justice Movements desenvolupada per estudiants de la Universitat de Columbia. Al final del text hi ha més referències a les quals us convidem  entrar.

1944: Àngela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, en una família negra relativament benestant. Experimentà ben aviat en la seva infància els efectes negatius del racisme i es qüestionà l’existència del racisme en la societat.

1959: Davis, decideix anar a Nova York per ampliar horitzons i anirà a l’Irwin Elizabeth High School, a Greenwich Village. És aquí on coneix i explora per primer cop les solucions a la pobresa i al racisme i queda fascinada pel Manifest Comunista i el comunisme.

Tardor 1961: Davis s’inscriu a la Universitat de Brandeis, on es troba sola, tant físicament com psicològica, ja que ella és una dels dos estudiants negres de la seva classe durant el primer any.

Estiu de 1962: Davis va a Europa per assistir al VIIIè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Hèlsinki, Finlàndia. I veu que això és una gran oportunitat per conèixer joves revolucionaris de tot el món.

Read Full Post »

“La doctrina del xoc” de Naomi Klein, en versió film documental

Es presenta al festival de Sant Sebastià, el film documental basat en el llibre La doctrina del xoc de Naomi Klein. Aquí teniu un breu resum en anglès i amb els subtítols en castellà.

Més informació:

Web del llibre i de l’autora.

Entrevista de Naomi Klein al GARA, l’any 2007 quan publicà el llibre.

Entrevista de Naomi Klein a Michael Moore a la Fàbrica, sobre la pel·lícula “Capitalism a love story”

Read Full Post »

La Convenció de Seneca Falls i la Declaració dels sentiments

• Els inicis del feminisme a Nord-Amèrica

Als Estats Units el moviment feminista naixerà lligat d’una banda als moviments protestants de reforma religiosa que propugnaven una regeneració moral de la societat i la lectura i la interpretació individual dels textos religiosos, fet que afavorí l’accés de les dones a nivells bàsics d’alfabetització. D’aquestes comunitats religioses provindran la major part de les primeres militants feministes nord-americanes.

D’altra banda el moviment feminista sorgí lligat a l’abolicionisme. La participació femenina en moviments humanitaris per l’abolició de l’esclavitud va ser molt important i va ajudar a la ràpida conscienciació de les dones. La trobada i la coneixença entre les líders més actives i per descomptat la presa de consciència a través de l’analogia entre els esclaus sense drets i les dones no els passà pas desapercebuda.

Read Full Post »

Debat entre feminisme revolucionari i socialisme. (Part 1)

• En el marc de la construcció del socialisme del segle XXI (Veneçuela).

L’autora de l’article és  Jessie Blanco, una reconeguda feminista veneçolana, sociòloga i psicòloga professora de la Universitat Central de Veneçuela. És fundadora i directora de la revista per el debat feminista Matea, del Centre d’Estudis de les Dones de la UCV. L’original ha estat extret de la pàgina web Sociologando, allí el trobareu en la seva versió original complerta i amb la bibliografia i les referències corresponents. A la Paella pel Mànec el presentem en dues parts, degut a la seva extensió.

“A Veneçuela vam assistir a un debat obert sobre el socialisme, aquesta vegada des d’una mirada feminista -una nova mirada sobre vells problemes- que ens permet obrir una nova finestra als debats sobre les agendes de les lluites de les dones en un context històric molt particular, el procés de revolució bolivariana, que s’ha convertit en un referent de lluita mundial. La necessitat de diferenciar el socialisme del segle XXI encara avui en construcció, dels vells socialismes reals pot ser útil en l’intent de no cometre els mateixos errors, però en el terreny del feminisme reobre els debats entre el marxisme i el feminisme revolucionari. En el nostre cas no temem perquè el feminisme socialista se sembli al socialisme de la revolució russa, especialment la de 1917, prèvia al l’estalinisme, perquè els avenços de les dones foren bastant significatius, la qual cosa no significa que s’assolis el seu alliberament total.

Read Full Post »

Revoltes en Femení: Dones en moviments socials al llarg de la història i en els temps presents

El Centre d’Estudis sobre Moviments Socials presenta aquest curs que s’organitza dins dels Cursos d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra

Les dones i les seves lluites formen part dels moviments socials en la història i en el present. Malgrat tot, l’activisme de les dones no sempre és prou visible. Al llarg del curs s’analitzarà el paper de les dones en alguns moviments socials i es veuran alguns moviments específicament femenins, com les lluites pels drets polítics. De manera especial, es vol reflexionar sobre l’especificitat de les lluites de les dones, tant pel que fa als seus objectius,  com a les formes d’organització i a les pràctiques emprades, més pròximes a les xarxes relacionals que a les institucions jerarquitzades.

Calendari: del 6 al 17 de juliol. Horari: de 17.00 a 20.00 h. Aula: 40.152 (edifici de Roger de Llúria) Professorat: Elena Grau, Enric Prat, Clara Carme Parramon,  Mercè Renom, Manel López, Francisco Fernández Buey i Jordi Mir.

Més informació, inscripcions i bibliografia recomanada.

Read Full Post »

III Congrés d’Economia Feminista en un context de crisi global

Ahir va començar el III Congrés d’economia feminista a la ciutat de Baeza (Jaén). En aquest congrés hi participen economistes de tot l’estat i es fa cada dos anys. L’organitza l’Àrea d’Economia Feminista de les Jornades d’Economia Crítica, on un dels promotors és el Seminari  Taifa. Se n’han fet dues edicions anteriorment, la primera a Bilbao i l’altra a Saragossa. Ha estat un èxit de participació i assistència ja que dins l’àmbit acadèmic gaudeixen de gran reconeixement.

A la pàgina web hi trobareu les Comunicacions que són treballs en profunditat de les economistes que han presentat al Congrés els temes que treballen. Els documents tenen una extensió mitjana de 30 planes i el resum de les idees principals o les conclusions s’exposen i es debaten aquests dos dies. És molt profitós poder consultar i descarregar aquests treballs agrupats en les següents àrees:

• Desenvolupament
• Polítiques públiques
• Temps i treballs

Ja que representen una bona oportunitat per conèixer les línies d’investigació de les feministes en el camp de l’economia. Potser en properes edicions alguna de vosaltres pot apropar-se al Congrés amb veu propia. Us animem a fer-ho ( si no ho heu fet encara). I ajudar-nos a difondre en un format per a “tots els públics” les idees que s’hi han treballat.

Read Full Post »

Sobre les espatlles de gegantes. Les dones astrònomes.

• “Som nans sobre espatlles de gegants. Si podem veure-hi més que ells i més lluny, no és perquè la nostra vista sigui més aguda o més gran la nostra alçada, sinó per què ells ens porten drets sobre les seves alçades gegantines”. Bernat de Chartres.

El 2009 ha estat declarat per la Unió Astronòmica Internacional any internacional de l’astronomia. Ara fa 400 anys que Galileu va observar el cel per primera vegada amb un telescopi. Aquest fet i la feina incansable de centenars de científics i científiques de tot el món ens han  portat a l’acumulació de coneixements que avui dia tenim sobre l’univers i el lloc que hi ocupem.

Han estat programades moltes activitats, conferències i exposicions a nivell mundial  amb l’objectiu d’apropar la ciència i el coneixement de l’univers a tots els habitants del món. Un dels encerts ha estat sens dubte la idea sorgida de l’equip “Ella és una Astrònoma“ d’incorporar la perspectiva del gènere, la visibilitat de les dones en el desenvolupament de l’astronomia. Han preparat doncs, una exposició  sobre les dones astrònomes i han recollit el seu testimoni i les seves descobertes. Animant a més dones a dedicar-se a la investigació de l’univers.

Complementant l’exposició s’ha fet un bonic calendari on hi ha informació sobre algunes d’aquestes astrònomes invisibles.

Josefina Ling, és doctora i professora d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Santiago de Compostela, i membre de la Associació Internacional d’Astronomia, s’encarrega de coordinar i difondre aquest treball.

Read Full Post »

Els diferents feminismes

Lídia Falcón és advocada i feminista.  Reproduïm un article seu molt encertat que va publicar el dia 9 de març a la premsa i l’hem extret de la pàgina web Dones en xarxa.

“El meu desig per a aquest nou 8 de març seria que no s’utilitzi el nom del feminisme en va. Des de fa més d’una dècada, els ideòlegs de la modernitat pretenen que les tendències del pensament es vagin unificant, perdent els perfils que les identificaven com d’esquerres i de dretes, i s’acostin fins a trobar-se en aquell magma sense identificació que és el centre. Aquesta actuació en el terreny de la política ja és coneguda per tothom, però gairebé no s’ha informat de com ha influït en el feminisme.

Read Full Post »

“Dones en moviment(s)” de Mercè Renom i Cristina Borderías

Adscrits a diferents universitats catalanes existeixen grups de recerca que estudien les relacions de les dones i el paper que elles ocupen a la societat actual. El grup de recerca Treball, Institucions i Gènere (TIG) del Departament d’Història Contemporània de la U.B. n’és un exemple. Té per objectius promoure la recerca i la docència en el camp de la Història del Treball des de la perspectiva de Gènere. Es centra en l’anàlisi de l’organització del treball, les cultures del treball productiu i reproductiu, i sobre les condicions laborals de les dones treballadores a Catalunya.

Aquest grup prova d’analitzar com les dinàmiques històriques en diferents àmbits i les relacions complexes entre institucions com ara la família, el mercat, les organitzacions empresarials, els sindicats, les organitzacions professionals, obreres, o l’estat han configurat una situació de desigualtat en el camp laboral. Si bé  la tasca principal del grup de recerca és la investigació i la docència, també ha fet una important tasca de difusió fora de l’àmbit acadèmic organitzant cursos i seminaris oberts per al conjunt de la societat.

Read Full Post »

Els discursos de despatx

Aquest article de la Núria Rodriguez, ha estat publicat a l’Accent número 148. És un article brillant i clarificador que explica l’essència d’algunes teories postmodernes -com les teories queer- que massa vegades, confonen i amaguen l’objectiu de la lluita feminista i el seu context actual. Volem agrair a la Núria haver trobat les paraules justes que apunten directament a l’arrel de la qüestió. No us perdeu l’article, doncs, i que ens serveixi per defensar arreu la seva argumentació.

Fa dotze anys vaig iniciar els meus estudis universitaris de filosofia. Amb 18 anys les meves inquietuds estaven més que fiançades però sentia una gran necessitat de dotar eixes idees d’un bon fonament teòric. Innocent de mi, tenia una visió romàntica de la universitat, havia llegit com en d’altres moments històrics, res llunyans, les estudiants havien estat protagonistes de revoltes o mobilitzacions importants, i esperava trobar-me un alumnat rebel amb ganes de canviar les coses i un professorat interessat en educar l’actitud crítica. Malauradament, a la meua arribada a la universitat no vaig trobar ni una cosa ni l’altra. La majoria de l’alumnat llegia amb la mateixa indiferència Aristòtil que Marx i entre el professorat, prompte vaig comprendre que si en algun moment havien lluitat per un canvi social i polític sense desigualtats, ja feia força temps que havien presentat públicament la seua renúncia. El pitjor però era comprovar que aquesta indiferència front la brutalitat del sistema capitalista i patriarcal , no era cosa exclusiva de la facultat de filosofia sinó que més aviat era un símptoma comú a la filosofia actual. La filosofia de finals de segle XX i inicis del XXI és la filosofia de la renúncia.

Read Full Post »