Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘treball’ Category

Cada volta és el mateix i estem cansades de sentir les mateixes paraules. Quan l’Ajuntament de Barcelona decideix privatitzar un servei públic els seus regidors i responsables ens diuen que “estan mirant de gestionar el servei de manera més eficient” o “fer una gestió de qualitat i que sàpiga afrontar els reptes de futur” o frases similars que no signifiquen res.

Quan l’Ajutament de Barcelona decideix cedir la gestió dels serveis públics a entitats o empreses privades només hi ha un resultat comprovable, ple de significat i humiliació per la classe treballadora. Ens el coneixem massa bé perquè el patim cada dia. El resultat és la precarietat laboral: pitjors convenis, pitjors condicions laborals, pitjors salaris i estabilitat.

La qual cosa es tradueix, no cal dir-ho, en beneficis directes pels directius i propietaris de les empreses privades que gestionen “tan eficientment el servei”.

Els usuaris també se’n ressenten, evidentment. I ens ressentim més encara per l’empitjorament sistemàtic de les condicions de treball. Una pèrdua de llocs dignes que no es recupera i deixem per herència al jovent que ve darrera, fruit de l’abús “caciquil” i de la incompetència sindical.

Hi ha molts exemples de privatització de serveis a la ciutat. Ràdios locals, Centres Cívics, Oficines d’Atenció al Ciutadà, Espais d’Informació Juvenil, i ara privatitzen el CIRD. El Centre d’Informació i Recursos per a Dones que fa vint-i-quatre anys que treballa a la ciutat per oferir “assessorament i recursos per a promoure la participació de les dones en la vida pública de la ciutat, contribuint a eradicar les desigualtats i discriminacions que viuen les dones per raons de gènere”.

Diferents col·lectius de dones de la ciutat, juntament amb la CGT, han engegat una campanya de recollida de signatures i adhesions per evitar aquesta privatització.

Aquí podeu trobar el manifest contra la privatització del CIRD. Si voleu adherir-vos-hi podeu passar a signar el full d’adhesions a la Barraqueta (c. Tordera, 34 baixos).

Signeu la petició on-line contra la privatització.

Anuncis

Read Full Post »

Fragment extret de l’article “Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d’Itàlia” de Paola Vinay, Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia

“Resumint, malgrat que l’accés a l’educació superior i l’emergència de professions noves han afavorit l’ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d’elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal pagats). A més, en la majoria de treballs “femenins” hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqüència d’aquesta segregació “vertical” i “horitzontal” de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferència gran dels sous entre els sexes en tots els camps econòmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes).

(més…)

Read Full Post »

  • Article extret de GARA que el publicà el 12 d’agost de 2009. La Paella pel Mànec l’ha traduït al català.

Les dones de la zona petroliera del Delta del Níger, al sud de Nigèria, han amenaçat amb declarar-se en vaga i deixar de cuinar pels homes tret que els problemes de desenvolupament de la regió siguin atesos urgentment. Consideren que l’amnistia que ha ofert els president als grups no és suficient per aconseguir la pau a la regió.

Les dones dels estats productors de petroli d’Akwa, Ibom, Bayelsa, Cross River, Delta, Edo i Rivers, al Delta del Níger (sud de Nigèria) van avisar ahir en un comunicat que l’actual amnistia governamental per als grups guerrillers de la regió no aconseguirà dur la pau a la regió a no ser que vagi acompanyada d’un desenvolupament massiu. Per això, després d’una reunió celebrada el dia abans sota l’emblema del Grup d’Acció de Gènere, les dones del sud de Nigèria, van amenaçar amb deixar de cuinar per als homes en el cas que no es tractin amb urgència els problemes de desenvolupament en la regió.

(més…)

Read Full Post »

L’autora de l’article és Tárzia Medeiros, una militant feminista brasilera participant de la Marxa Mundial de Dones, ha estat traduït al català per La Fàbrica.

El progrés del capitalisme globalitzat, particularment a l’Amèrica Llatina, situa aquesta regió a l’ull del cicló de les protestes socials i de la convergència de diverses lluites anticapitalistes. Des de fa uns anys, sectors del moviment feminista anticapitalista se sumen a aquesta convergència, contribuint així amb una anàlisi feminista transversal en diversos debats i articles. La confluència d’aquestes resistències populars ha estat fonamental per perforar el blindatge d’un «capitalisme salvatge» que es defineix ell mateix com a sistema sense alternativa possible.

(més…)

Read Full Post »

Naomi Klein és una periodista, documentalista i escriptora canadenca, coneguda pel seu activisme polític en favor dels moviment anti-globalització. Habitualment escriu en diferents diaris angl-saxons com This Magazine i The Guardian. I ha escrit els llibres No logo i La doctrina del xoc, imprescindibles per entendre les bases econòmiques del món globalitzat. També ha fet un documental The Take   (La Toma, 2004) on explica l’experiència de recuperació de fàbriques a l’Argentia durant els primers anys de la dècada del 2000. Ella és l’autora d’aquest article sobre la mateixa temàtica.

L’any 1812, un grup d’obrers tèxtils britànics va protagonitzar una sèrie d’incursions a les fàbriques tèxtils per a trencar màquines industrials amb els seus martells. Segons els luddites (1), els nous telers mecanitzats eren els culpables d’haver eliminat milers de llocs de treball, i d”haver trencat comunitats i mereixien ser destruïts. El govern britànic va discrepar i va convocar a un batalló de 14.000 soldats per a reprimir la revolta obrera brutalment i protegir les màquines.

Dos segles després, una altra fàbrica tèxtil, aquest cop a Buenos Aires. La fàbrica Brukman, que ha estat produint vestits d’home durant cinquanta anys, és la policia qui trenca les màquines i són 58 els obrers que arrisquen les seves vides per a protegir-les. (més…)

Read Full Post »

Aquest juliol tindrà lloc la II edició de la Universitat d’estiu de les dones, una universitat d’estiu que té per objectiu oferir una formació alternativa en matèria d’igualtat de gènere que permeti actualitzar coneixements i intercanviar informació i opinions des de la perspectiva de gènere, i analitzar també des d’aquesta perspectiva temes d’actualitat que no sempre es tracten al llarg del curs acadèmic.

Aquest projecte s’estructura sobre una sòlida base. D’una banda, la Universitat de Barcelona, que en la seva condició d’institució generadora de coneixement rigorós i crític té, com a un dels seus objectius, oferir una formació teòrica i pràctica en estudis de dones i gènere i vincular la seva tasca investigadora i docent amb la societat en general. De l’altra, la ciutat de Cornellà de Llobregat, municipi amb una remarcable trajectòria en l’organització de cursos, programes, tertúlies i altres activitats referides a temes de gènere i orientats a potenciar la igualtat d’oportunitats.

Els cursos, de 20 hores de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, es desenvolupen a les modernes instal·lacions del Citilab-Cornellà, a Cornellà de Llobregat. Paral·lelament als cursos, la Universitat d’estiu de les Dones també inclou un conjunt d’activitats complementàries, que es realitzen en un entorn idoni i atractiu per als mesos d’estiu. La Universitat d’estiu de les Dones és oberta a tothom qui vulgui complementar els seus estudis o, senzillament, enriquir el currículum personal.

Aquí hi trobareu tot el programa dels cursos i la matriculació.

D’especial interès és el curs de Temps, treballs i sostenibilitat de la vida, coordinat per l’economista feminista Cristina Carrasco Bengoa, professora titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

Read Full Post »

Justa Montero és cofundadora i membre de l’Assemblea Feminista de Madrid. Begoña Zabala és cofundadora i membre d’ Emakunde Internacionalistak de Nafarroa. L’original fou publicat al número 32 de la Revista Pueblos, el juny de 2008. Ara hem fet la traducció al català.

Les treballadores del sexe han pres la paraula i s’han manifestat obertament pels carrers de diverses ciutats proclamant les seves exigències i denunciant els efectes de les polítiques que s’imposen des de governs municipals. Les seves veus han donat una nova dimensió al debat feminista sobre la prostitució i obliguen, des del nostre punt de vista, a una reflexió i actualització del discurs i les propostes feministes.

 

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »