El bloc Diferència i Repetició d’Aurora Mora, que des d’aquí seguim sovint i us recomanem, fa uns dies informava de l’existència d’un documental impressionant. Sobre el tractament que la televisió italiana fa de les dones i els seus cossos. És un exemple molt ben explicat de la violència, l’abús i la idiotització a què ens sotmeten valors masculins que sovint fem nostres, si bé no de forma tan exagerada. Reproduïm la introducció de Diferència i Repetició.
“Us deixe un documental clar, concís i directe, sobre l’ús que del cos de les dones es fa en la televisió. Tal i com explica la seua realitzadora, Lorella Zanardo, parteix de la constatació que les dones reals estan desapareixent i són remplaçades per una representació grotesca i humiliant. Una pèrdua que considera enorme, doncs la cancel·lació de la identitat de les dones ocórre sota la mirada de tots, però sense que hi haja una reacció adequada, ni tan sols per part de les dones mateixes.
Des del meu punt de vista, és un documental dur, però també necessari, perquè el poder de la televisió i la violència simbòlica que aquest mitjà exerceix contra les dones és tan brutal que sols hi ha una única manera de combatre’l: tancant la tele i obrint els ulls.“
Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.
La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.
CONCENTRACIÓ a plaça Sant Jaume de Barcelona a les 19:00 hores.
Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït vam celebrar que per fi una llei vinculés la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva (d’acord amb la definició de l’OMS), reconegués el dret a la maternitat lliurement decidida, la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs, o l’adequació de la majoria d’edat requerida al règim general d’autonomia de la pacient.
No obstant això, i a més dels retalls que la proposta inicial pugui patir, ens preocupen molts aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes. Continua llegint »
Es presenta al festival de Sant Sebastià, el film documental basat en el llibre La doctrina del xoc de Naomi Klein. Aquí teniu un breu resum en anglès i amb els subtítols en castellà.
Exigeixen que els senadors rebutgin el nomenament d’Arturo Chávez Chávez com procurador general de Mèxic
“No passarà!” van cridar unes 50 manifestants davant la seu del Senat de la República, per a exigir que els legisladors votin en contra del nomenament d ‘Arturo Chávez Chávez com a procurador general del país. El mateix dia, dimarts 14 de setembre, van haver-hi protestes a Ciutat Juárez pel mateix motiu.
Fragment extret de l’article “Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d’Itàlia” de Paola Vinay, Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia“
“Resumint, malgrat que l’accés a l’educació superior i l’emergència de professions noves han afavorit l’ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d’elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal pagats). A més, en la majoria de treballs “femenins” hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqüència d’aquesta segregació “vertical” i “horitzontal” de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferència gran dels sous entre els sexes en tots els camps econòmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes).
Norma Rae és una pel·lícula de l’any 1979 que explica el procés de presa de consciència d’una treballadora tèxtil i mare soltera a una fàbrica del sud dels Estats Units. Norma Rae s’involucra en l’organització d’un sindicat en aquesta fàbrica després de conèixer i escoltar en Reuben un sindicalista de Nova York. Per la seva lluita en favor dels drets sindicals i laborals fou acomiadada i desallotjada de la fàbrica per la policia.
Lisístrata: Ho diré perquè no cal ocultar-la, la paraula. Dones! Si hem de forçar els nostres homes a fer la pau, hem d’abstenir-nos…
Cleonica: ¿De què? digues!
Lisístrata: ¿És que ho fareu?
Cleonica: Ho farem, ni que calgués morir.
Lisístrata: Doncs bé, cal abstenir-nos del… coit. ¿Per què us gireu? ¿Cap on aneu? Ei, vosaltres, ¿per què serreu els llavis i brandeu el cap? ¿Per què us cau una llàgrima? ¿Ho fareu o no ho fareu? ¿O és que vacil·leu?
Article extret de GARA que el publicà el 12 d’agost de 2009. La Paella pel Mànec l’ha traduït al català.
Les dones de la zona petroliera del Delta del Níger, al sud de Nigèria, han amenaçat amb declarar-se en vaga i deixar de cuinar pels homes tret que els problemes de desenvolupament de la regió siguin atesos urgentment. Consideren que l’amnistia que ha ofert els president als grups no és suficient per aconseguir la pau a la regió.
Les dones dels estats productors de petroli d’Akwa, Ibom, Bayelsa, Cross River, Delta, Edo i Rivers, al Delta del Níger (sud de Nigèria) van avisar ahir en un comunicat que l’actual amnistia governamental per als grups guerrillers de la regió no aconseguirà dur la pau a la regió a no ser que vagi acompanyada d’un desenvolupament massiu. Per això, després d’una reunió celebrada el dia abans sota l’emblema del Grup d’Acció de Gènere, les dones del sud de Nigèria,van amenaçar amb deixar de cuinar per als homes en el cas que no es tractin amb urgència els problemes de desenvolupament en la regió.
Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.
Aquesta web és una lloc de trobada de dones que volen iniciar alguns projectes i treballar amb altres dones per assolir-los.
És moment d'actuar i pensar.
La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.
Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït vam celebrar que per fi una llei vinculés la interrupció voluntària de l’embaràs a la salut sexual i reproductiva (d’acord amb la definició de l’OMS), reconegués el dret a la maternitat lliurement decidida, la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs, o l’adequació de la majoria d’edat requerida al règim general d’autonomia de la pacient.
Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la 
Norma Rae és una pel·lícula de l’any 1979 que explica el procés de presa de consciència d’una treballadora tèxtil i mare soltera a una fàbrica del sud dels Estats Units. 
Lisístrata: Ho diré perquè no cal ocultar-la, la paraula. Dones! Si hem de forçar els nostres homes a fer la pau, hem d’abstenir-nos…
La paella pel mànec 