Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘denúncia’

La periodista Laia Altarriba ha obert un nou espai a la xarxa per explicar les notícies que no surten mai als mitjans de comunicació. Són esdeveniments que no tenen titulars, ni breus, ni imatges, ni cabuda en els grans grups mediàtics, i per tant no tenen significat per la majoria de la població. No en sabem res i per la majoria de gent resten en l’obscuritat. És la realitat que silencien els poderosos i els conservadors la que veurà la llum en aquest nou bloc.

Es diu L’esquena del món i també té un espai a Catalunya Ràdio, un dissabte al mes, en el programa Solidaris que condueix la Rita Marzoa.

En paraules de l’autora del bloc: “L’esquena del món vol explicar-vos aquestes altres realitats, les dels que no ocupen les pàgines principals dels diaris, les dels que queden darrere dels grans titulars, i especialment les dels que no perden l’esperança i emprenen la lluita per transformar la realitat a què els volen condemnar a viure.”

Malgrat que no abunden els exemples, sí que hi ha hagut alguns referents del periodisme que han obert camí en aquest sentit. I han anat al mateix lloc on estaven succeint les coses, han treballat, conviscut i han patit les mateixes condicions que els protagonistes de les notícies. L’esquena del món i la manera d’entendre la professió beu d’aquestes fonts, per això hi ha referències a en Robert Fisk,  Ryszard Kapuscinski, Wilfred Burchett i molts d’altres que ens esperen.

El bloc conté recomanacions de documentals interessants i la veu dels que no tenen veu, que curiosament com podreu constatar, la majoria són dones. Les dones que lluiten i treballen silenciades, que no volen titulars ni reconeixement, volen justícia.

Felicitats Laia per aquest treball i gràcies per mantenir-nos ben informades.

http://lesquenadelmon.wordpress.com/

Read Full Post »

Cada volta és el mateix i estem cansades de sentir les mateixes paraules. Quan l’Ajuntament de Barcelona decideix privatitzar un servei públic els seus regidors i responsables ens diuen que “estan mirant de gestionar el servei de manera més eficient” o “fer una gestió de qualitat i que sàpiga afrontar els reptes de futur” o frases similars que no signifiquen res.

Quan l’Ajutament de Barcelona decideix cedir la gestió dels serveis públics a entitats o empreses privades només hi ha un resultat comprovable, ple de significat i humiliació per la classe treballadora. Ens el coneixem massa bé perquè el patim cada dia. El resultat és la precarietat laboral: pitjors convenis, pitjors condicions laborals, pitjors salaris i estabilitat.

La qual cosa es tradueix, no cal dir-ho, en beneficis directes pels directius i propietaris de les empreses privades que gestionen “tan eficientment el servei”.

Els usuaris també se’n ressenten, evidentment. I ens ressentim més encara per l’empitjorament sistemàtic de les condicions de treball. Una pèrdua de llocs dignes que no es recupera i deixem per herència al jovent que ve darrera, fruit de l’abús “caciquil” i de la incompetència sindical.

Hi ha molts exemples de privatització de serveis a la ciutat. Ràdios locals, Centres Cívics, Oficines d’Atenció al Ciutadà, Espais d’Informació Juvenil, i ara privatitzen el CIRD. El Centre d’Informació i Recursos per a Dones que fa vint-i-quatre anys que treballa a la ciutat per oferir “assessorament i recursos per a promoure la participació de les dones en la vida pública de la ciutat, contribuint a eradicar les desigualtats i discriminacions que viuen les dones per raons de gènere”.

Diferents col·lectius de dones de la ciutat, juntament amb la CGT, han engegat una campanya de recollida de signatures i adhesions per evitar aquesta privatització.

Aquí podeu trobar el manifest contra la privatització del CIRD. Si voleu adherir-vos-hi podeu passar a signar el full d’adhesions a la Barraqueta (c. Tordera, 34 baixos).

Signeu la petició on-line contra la privatització.

Read Full Post »

Es presenta al festival de Sant Sebastià, el film documental basat en el llibre La doctrina del xoc de Naomi Klein. Aquí teniu un breu resum en anglès i amb els subtítols en castellà.

Més informació:

Web del llibre i de l’autora.

Entrevista de Naomi Klein al GARA, l’any 2007 quan publicà el llibre.

Entrevista de Naomi Klein a Michael Moore a la Fàbrica, sobre la pel·lícula “Capitalism a love story”

Read Full Post »

Exigeixen que els senadors rebutgin el nomenament d’Arturo Chávez Chávez com procurador general de Mèxic

“No passarà!” van cridar unes 50 manifestants davant la seu del Senat de la República, per a exigir que els legisladors votin en contra del nomenament d ‘Arturo Chávez Chávez com a procurador general del país. El mateix dia, dimarts 14 de setembre, van haver-hi protestes a Ciutat Juárez pel mateix motiu.

(més…)

Read Full Post »

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

(més…)

Read Full Post »

L’Associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) que presideix la Victòria Sau, una de les feministes més rellevants del nostre país que sobretot s’ha dedicat a qüestionar les bases del sistema patriarcal, ha iniciat el Projecte Patriarcat. Aquest projecte consisteix en aconseguir que un estament polític d’àmbit mundial, en aquest cas l’objectiu és la ONU,  realitzi un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la Directora d’UNIFEM, que és el Fons de les Nacions Unides per el Desenvolupament de les Dones, durant la conferència inaugural del II Congrés de les Dones de Barcelona, molt poc ambiciós per cert,  el dia 16 d’octubre d’aquest any.  I li proposaran
la seva intermediació per presentar aquesta petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons les impulsores d’aquest projecte, la realització d’aquest acte podria donar una altra dimensió per al compliment dels Drets Humans, que vagi més enllà de les polítiques de gènere, i anar a l’arrel del Patriarcat.

Per donar més força a la petició i al projecte han escrit una declaració que podeu llegir a continuació en aquesta mateixa entrada o a la seva pàgina web, des d’on també us podeu adherir i signar ja sigui com a associació o individualment. La Paella pel Mànec ens hi hem adherit, ja que malgrat no sigui més que una declaració simbòlica front d’un organisme sense poder real immediat  sobre les nostres vides quotidianes pot ser un pas cap al reconeixement públic de l’existència del sistema patriarcal i la presa de consciència a nivell internacional, legal i governamental de l’opressió que patim les dones dins d’ell. Un petit gest cap a la seva abolició.

(més…)

Read Full Post »

Quatre dones franceses, de Lió, enfronten un procés de reflexió en grup sobre el cos femení, el seu cos, els seus cossos. Aquest treball comú s’acaba convertint en històries, fotografies, dibuixos i experiències que el 2004 plasmen en el llibre “Mi Cuerpo es un campo de batalla”.
El 2007, Ediciones La Burbuja, de València, el tradueix i edita en castellà.
A La Paella pel Mànec n’hem traduït alguns fragments al català, perquè us en feu una idea, i en recomanem la seva lectura, sobretot, com a eina molt útil per a la reflexió i el treball personal i col.lectiu.

  • Mi Cuerpo es un campo de batalla“. Colectivo Ma Colère. València: Ediciones La Burbuja, 2007.

Fragment del pròleg de l’edició castellana.

Així, “Mi cuerpo es un campo de batalla” és, sobretot, un lloc de trobada. Un espai per a la reflexió i el diàleg. I pot, en certa mesura, injectar una energia nova als moviments de dones, perquè ens posa sobre noves pistes de reflexió i perquè també pot obrir les finestres als projectes nous.

(més…)

Read Full Post »

Older Posts »