L’impacte del classisme i el masclisme

Aquest article explica els motius del raquític ‘estat del benestar espanyol, basats en el domini de classe i gènere que existeix en el país. Va ser publicat en el diari PÚBLICO el 30 de juliol de 2009. L’hem extret i traduït del web d’en Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Estat espanyol no és un país pobre. En realitat, el nostre nivell de riquesa econòmica és molt proper a la mitjana dels països de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), el grup de països més rics de la Unió Europea. El PIB per capita d’Espanya és ja el 93% del terme mig de la UE-15. Malgrat això, l’estat del benestar espanyol (les transferències públiques -com les pensions i ajudes a les persones vulnerables a la pobresa- i els serveis públics com sanitat, l’educació, els serveis d’ajuda a les famílies, serveis socials, habitatge social, prevenció de l’exclusió social, integració dels immigrants, entre altres) està molt poc finançat i poc desenvolupat.

Read Full Post »

Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps.

Fragment extret de l’article “Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d’Itàlia” de Paola Vinay, Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia“

“Resumint, malgrat que l’accés a l’educació superior i l’emergència de professions noves han afavorit l’ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d’elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal pagats). A més, en la majoria de treballs “femenins” hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqüència d’aquesta segregació “vertical” i “horitzontal” de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferència gran dels sous entre els sexes en tots els camps econòmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes).

Read Full Post »

Una fal·làcia masclista, per Gemma Lienas

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

Read Full Post »

Adhesions per l’abolició del patriarcat

L’Associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) que presideix la Victòria Sau, una de les feministes més rellevants del nostre país que sobretot s’ha dedicat a qüestionar les bases del sistema patriarcal, ha iniciat el Projecte Patriarcat. Aquest projecte consisteix en aconseguir que un estament polític d’àmbit mundial, en aquest cas l’objectiu és la ONU,  realitzi un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la Directora d’UNIFEM, que és el Fons de les Nacions Unides per el Desenvolupament de les Dones, durant la conferència inaugural del II Congrés de les Dones de Barcelona, molt poc ambiciós per cert,  el dia 16 d’octubre d’aquest any.  I li proposaran
la seva intermediació per presentar aquesta petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons les impulsores d’aquest projecte, la realització d’aquest acte podria donar una altra dimensió per al compliment dels Drets Humans, que vagi més enllà de les polítiques de gènere, i anar a l’arrel del Patriarcat.

Per donar més força a la petició i al projecte han escrit una declaració que podeu llegir a continuació en aquesta mateixa entrada o a la seva pàgina web, des d’on també us podeu adherir i signar ja sigui com a associació o individualment. La Paella pel Mànec ens hi hem adherit, ja que malgrat no sigui més que una declaració simbòlica front d’un organisme sense poder real immediat  sobre les nostres vides quotidianes pot ser un pas cap al reconeixement públic de l’existència del sistema patriarcal i la presa de consciència a nivell internacional, legal i governamental de l’opressió que patim les dones dins d’ell. Un petit gest cap a la seva abolició.

Read Full Post »

Una mirada feminista a la criminalització dels moviments socials i la pobresa

L’autora de l’article és Tárzia Medeiros, una militant feminista brasilera participant de la Marxa Mundial de Dones, ha estat traduït al català per La Fàbrica.

El progrés del capitalisme globalitzat, particularment a l’Amèrica Llatina, situa aquesta regió a l’ull del cicló de les protestes socials i de la convergència de diverses lluites anticapitalistes. Des de fa uns anys, sectors del moviment feminista anticapitalista se sumen a aquesta convergència, contribuint així amb una anàlisi feminista transversal en diversos debats i articles. La confluència d’aquestes resistències populars ha estat fonamental per perforar el blindatge d’un «capitalisme salvatge» que es defineix ell mateix com a sistema sense alternativa possible.

Read Full Post »

Exclusió de les dones en les revolucions liberals

• Fragment del llibre Utopística. Les opcions històriques del segle XXI, Immanuel Wallerstein. Publicacions Universitat de València, 2003.

(…) “Com a ideologia explícita el sexisme comportava la creació i santificació del concepte de la mestressa de casa. La dona sempre havia treballat, i històricament la família patriarcal ha estat dominant. Però el que s’esdevingué al segle XIX era una novetat. Fou un intent seriós d’excloure la dona d’allò que hom va definir arbitràriament com a treball remunerat. La mestressa de casa formava parella amb el baró que portava el pa a casa, en famílies en què entrava un únic sou. El resultat de tot plegat va ser no tant que la dona treballara més, o més durament, sinó que el seu treball fou sistemàticament devaluat.

Read Full Post »

La lluita pels drets de les dones a l’Afganistan

• Aquest és el resum de la xerrada que va fer a Barcelona una militant de RAWA el mes de febrer, escrit per una col·laboradora de la Paella pel Mànec.

L’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan, RAWA, és una associació política fundada l’any 1977 a Kabul per un grup de dones feministes per iniciativa de Meena, la líder fundadora que fou assassinada al Pakistan l’any 1987. La seva feina ha aplegat tres generacions de dones que des de la clandestinitat lluiten per la justícia social a l’Afganistan.

Reconeguda internacionalment pels col·lectius feministes i de defensa dels drets humans, l’actualitat política i els anys de guerra han centrat els esforços de RAWA en la denúncia de la ocupació militar i dels crims que pateixen sobretot les dones de les zones rurals més desprotegides.

Read Full Post »

Dona i economia, una nova teoria de la Mà invisible

Aquest article l’hem extret del bloc feminista Género con clase

Economia (Oikos+Nomos) significa, etimològicament, administrar la casa (atendre les necessitats familiars). Sembla evident que la dona és la principal i indiscutible responsable de la cura de la llar i de la família. Però, se li atorga el protagonisme i poder “econòmic” que per la definició d’administrar la casa li correspondria? Evidentment no.

Read Full Post »

Pobres dones, dades de discriminació salarial

Totes les dades ho mostren. Les dones són pobres, si més no, més que els seus companys homes.

La discriminació salarial abasta tots les sectors d’activitat.

• A Catalunya una dona que treballa al sector serveis guanya 11,13 euros/hora, i un home 14,68 ( la diferència és 3,55 euros/hora) pel sector industrial els homes cobren 4,43 euros més l’hora que les dones.

Aquesta discriminació no se supera amb l’edat, sinó que ben al contrari seguim discriminades al llarg de tota la vida laboral.

• Les dones d’entre 25 a 34 anys cobren de mitjana uns 17,072,53 euros bruts anuals front els 20.222,20 euros bruts anuals que cobren en la mateixa franja d’edat els seus companys. Aquesta diferència d’uns tres mil i pocs euros no és res comparada amb la diferència salarial que puja gairebé als 11 mil euros bruts anuals entres els dos sexes en la franja d’edat dels 45 als 54 anys.

• Tot això sense tenir en compte que les dones estan ocupades majoritariament en les formes de  contractació precàries i per aquests tipus de contractes els salaris són més baixos que pels indefinits. Si per un home el salari hora en el contractes indefinit és de 15,40 euros per la dona és d’11,50. I si les dones tenen contracte temporal, una cosa ben habitual, el salari hora es redueix a 9,50 mentre per a ell en la mateixa modalitat és de 10,44 euros.

Els empresaris privats continuen pensant que el salari de les dones és un complement del salari familiar, del salari que aporta un altre membre en el nucli familiar.

Read Full Post »