Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘discriminació’

Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.

(més…)

Read Full Post »

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

(més…)

Read Full Post »

L’Associació GEA (Grup d’Estudis Antropològics) que presideix la Victòria Sau, una de les feministes més rellevants del nostre país que sobretot s’ha dedicat a qüestionar les bases del sistema patriarcal, ha iniciat el Projecte Patriarcat. Aquest projecte consisteix en aconseguir que un estament polític d’àmbit mundial, en aquest cas l’objectiu és la ONU,  realitzi un acte simbòlic de Reconeixement, Perdó i Abolició del Patriarcat.

Aquest projecte es presentarà a la Directora d’UNIFEM, que és el Fons de les Nacions Unides per el Desenvolupament de les Dones, durant la conferència inaugural del II Congrés de les Dones de Barcelona, molt poc ambiciós per cert,  el dia 16 d’octubre d’aquest any.  I li proposaran
la seva intermediació per presentar aquesta petició a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Segons les impulsores d’aquest projecte, la realització d’aquest acte podria donar una altra dimensió per al compliment dels Drets Humans, que vagi més enllà de les polítiques de gènere, i anar a l’arrel del Patriarcat.

Per donar més força a la petició i al projecte han escrit una declaració que podeu llegir a continuació en aquesta mateixa entrada o a la seva pàgina web, des d’on també us podeu adherir i signar ja sigui com a associació o individualment. La Paella pel Mànec ens hi hem adherit, ja que malgrat no sigui més que una declaració simbòlica front d’un organisme sense poder real immediat  sobre les nostres vides quotidianes pot ser un pas cap al reconeixement públic de l’existència del sistema patriarcal i la presa de consciència a nivell internacional, legal i governamental de l’opressió que patim les dones dins d’ell. Un petit gest cap a la seva abolició.

(més…)

Read Full Post »

Marjane Satrapi és una il·lustradora i dibuixant de còmics d’origen iranià però que actualment viu a París. Va estudiar belles arts a Teheran i com a conseqüència de la situació opressiva del seu país decideix establir-se a França on entra en contacte amb L’Association una editorial francesa de còmic independent fundada l’any 1990.

Persèpolis és la història autobiogràfica de l’autora. És la història de com va créixer en el règim fonamentalista islàmic, el còmic comença l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Sha de Pèrsia a l’Iran i dóna pas a una república islamista cada cop més asfixiant. 

(més…)

Read Full Post »

Justa Montero és cofundadora i membre de l’Assemblea Feminista de Madrid. Begoña Zabala és cofundadora i membre d’ Emakunde Internacionalistak de Nafarroa. L’original fou publicat al número 32 de la Revista Pueblos, el juny de 2008. Ara hem fet la traducció al català.

Les treballadores del sexe han pres la paraula i s’han manifestat obertament pels carrers de diverses ciutats proclamant les seves exigències i denunciant els efectes de les polítiques que s’imposen des de governs municipals. Les seves veus han donat una nova dimensió al debat feminista sobre la prostitució i obliguen, des del nostre punt de vista, a una reflexió i actualització del discurs i les propostes feministes.

 

(més…)

Read Full Post »

El col·lectiu Old Women’s Project, pioner en la lluita contra la discriminació per raons de l’edat  denuncia la discriminació de les dones velles i els estereotips socials. Escrit per Miguel  Brievia per a Kaos en la Red. Traduït al català per La paella pel Mànec.

“Les dones velles estem en la primera línia en totes les qüestions de justícia social, no només en les que se suposa ens afecten de forma directa, com la sanitat o els serveis socials. El nostre objectiu és acabar amb la nostra invisibilitat i amb les actituds discriminatòries que ens ignoren, ens banalitzen i ens degraden. No parlem de respecte, perquè el respecte moltes vegades està tenyit de condescendència. Parlem d’igualtat”. La persona que s’expressa en aquests termes és Cynthia Rich, integrant com Mannie Garza i Janiec Keaffaber del col·lectiu activista Old Women’s Project, fundat a San Diego, Califòrnia, l’any 2001.

(més…)

Read Full Post »

VII

La dona que ven coses, a la nit, a la porta 

del bar, del cabaret; la dona que vigila

el wàter de les dones; la dona que ha deixat

la vaixella escurada i els tres fills en el llit

i va a fer certes coses, a la nit, vora el riu;

i la dona que va tenir un fill i no

sap d’ell des de la guerra, i resa a sant Antoni;

la dona que neteja el servei del cafè

i la dona que agrana les habitacions

del vell hotel per hores i parelles febrils;

i la dona que planxa, i la dona que cus,

i la dona que fa l’article de les dones

i diu les excel·lències de cadascuna d’elles,

sospesant-los els pits, colpejant-los les natges

i entra després la safa i pondera les còpules

i la dona que prega per la feina de l’home

i pel fill i la filla; i la dona que va

tenir un primer nuvi; i la dona que vol

tenir un fill, quedar aquesta nit prenyada.

Vicent Andrés Estellés. L’Hotel París (1973)

Read Full Post »

L’autora d’aquest text és Júlia Humet, advocada i llicenciada en ciències polítiques. És militant de Rescat que és el col·lectiu de suport dels presos i les preses polítiques catalanes constituït fa vuit anys per donar suport a aquestes persones i fer de vincle entre elles i la resta de la societat.  L’article ha estat extret de la Fàbrica

“La tradició dels oprimits ens ensenya que la regla és l’estat d’excepció en el que vivim”
Walter Benjamin

14 de novembre del 2008 el Consell de Ministres del Govern espanyol anuncia l’aprovació d’una contundent reforma del Codi Penal. Diuen que ha de donar resposta a les demandes socials de més mà dura “contra la delinqüència i el terrorisme”.

(més…)

Read Full Post »

Alizia Stürtze

L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.

(més…)

Read Full Post »

La violència de gènere té múltiples expressions. És evident que s’agreuja amb les condicions precàries de treball i amb la dependència econòmica de les dones dins la societat.  No només perquè les dones han d’atendre i fer mil equilibris per garantir -sovint soles- la seva subsistència i la de les seves famílies. Les condicions de treball precari són una bona corda que s’estreny sobre els seus colls. Les fa més febles i han de pactar en l’àmbit domèstic unes condicions insuportables per a qualssevol ésser humà, posant en perill la seva integritat física i psíquica.

La directiva de les 65 hores és una forma social, institucionalitzada, regulada per llei i debatuda al Parlament Europeu de violència de gènere. Que agreujarà el nombre d’agressions a les dones i ens farà més vulnerables davant d’actituds masclistes, sexistes o discriminatòries.

  • A continuació us proposem la lectura d’un fragment de l’Anàlisi de conjuntura econòmica mundial, europea i nacional que Endavant (OSAN) va fer l’agost del 2008 per explicar els efectes de l’allargament de la jornada.

(més…)

Read Full Post »