Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘grup de dones’

Quatre dones franceses, de Lió, enfronten un procés de reflexió en grup sobre el cos femení, el seu cos, els seus cossos. Aquest treball comú s’acaba convertint en històries, fotografies, dibuixos i experiències que el 2004 plasmen en el llibre “Mi Cuerpo es un campo de batalla”.
El 2007, Ediciones La Burbuja, de València, el tradueix i edita en castellà.
A La Paella pel Mànec n’hem traduït alguns fragments al català, perquè us en feu una idea, i en recomanem la seva lectura, sobretot, com a eina molt útil per a la reflexió i el treball personal i col.lectiu.

  • Mi Cuerpo es un campo de batalla“. Colectivo Ma Colère. València: Ediciones La Burbuja, 2007.

Fragment del pròleg de l’edició castellana.

Així, “Mi cuerpo es un campo de batalla” és, sobretot, un lloc de trobada. Un espai per a la reflexió i el diàleg. I pot, en certa mesura, injectar una energia nova als moviments de dones, perquè ens posa sobre noves pistes de reflexió i perquè també pot obrir les finestres als projectes nous.

(més…)

Anuncis

Read Full Post »

El col·lectiu Old Women’s Project, pioner en la lluita contra la discriminació per raons de l’edat  denuncia la discriminació de les dones velles i els estereotips socials. Escrit per Miguel  Brievia per a Kaos en la Red. Traduït al català per La paella pel Mànec.

“Les dones velles estem en la primera línia en totes les qüestions de justícia social, no només en les que se suposa ens afecten de forma directa, com la sanitat o els serveis socials. El nostre objectiu és acabar amb la nostra invisibilitat i amb les actituds discriminatòries que ens ignoren, ens banalitzen i ens degraden. No parlem de respecte, perquè el respecte moltes vegades està tenyit de condescendència. Parlem d’igualtat”. La persona que s’expressa en aquests termes és Cynthia Rich, integrant com Mannie Garza i Janiec Keaffaber del col·lectiu activista Old Women’s Project, fundat a San Diego, Califòrnia, l’any 2001.

(més…)

Read Full Post »

  • Aquest és el resum de la xerrada que va fer a Barcelona una militant de RAWA el mes de febrer, escrit per una col·laboradora de la Paella pel Mànec.

L’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan, RAWA, és una associació política fundada l’any 1977 a Kabul per un grup de dones feministes per iniciativa de Meena, la líder fundadora que fou assassinada al Pakistan l’any 1987. La seva feina ha aplegat tres generacions de dones que des de la clandestinitat lluiten per la justícia social a l’Afganistan.

Reconeguda internacionalment pels col·lectius feministes i de defensa dels drets humans, l’actualitat política i els anys de guerra han centrat els esforços de RAWA en la denúncia de la ocupació militar i dels crims que pateixen sobretot les dones de les zones rurals més desprotegides.

(més…)

Read Full Post »

  • Reproduïm traduït al català el manifest de la campanya de signatures  Feminismo ante la crisis per si us hi voleu adherir.

Les persones i entitats que subscrivim aquest manifest expressem la nostra preocupació:

La crisi econòmica actual evidencia el fracàs d’un model de creixement desequilibrat, alhora que proporciona l’oportunitat històrica de revertir-lo. Per a això és necessària la contribució de totes les persones, així com la planificació, us i distribució equitativa de tots els recursos. No obstant això, els governs i organismes internacionals estan reaccionant conforme a una imatge de la societat que no és la d’avui dia, la qual cosa impedeix afrontar correctament la situació d’emergència global en la qual ens trobem.

A Catalunya, i a la resta de l’Estat espanyol, en contra del que semblen suggerir alguns titulars de premsa, la taxa d’atur femenina segueix sent més elevada que la masculina. A més, les dones segueixen sent una clara majoria en les categories més precàries, tant pel que fa a l’ocupació (temporalitat, contractes a temps parcial, subocupació), com pel que fa a l’atur (de llarga durada, sense ocupació anterior, sense prestació d’atur). Els seus ingressos i les seves pensions són molt inferiors i en molts casos inexistents, malgrat que treballen moltes més hores; les taxes de pobresa més altes. En definitiva, la situació de les dones és dramàtica, ja que la crisi es generalitza a tots els sectors però són les persones pitjor situades les que més la pateixen.

(més…)

Read Full Post »

L’any 1998 a Israel, durant la Primera Intifada, un grup de dones van decidir donar resposta de forma organitzada a la política del seu govern respecte els territoris ocupats. Deien que era una forma “d’organitzar la seva ràbia”. Un divendres del mes de desembre van sortir a una plaça de Jerusalem per dir “no a la ocupació”. Des d’aleshores han estat presents als carrers i les places de nombroses ciutats per denunciar les guerres i la violència contra la població civil.

Aquestes dones mai no haurien pensat que la seva resposta seria el germen de la actual Xarxa Internacional de Dones de Negre contra la guerra, present a força països i en el cor de moltes dones de diferents continents.

(més…)

Read Full Post »

Margarida Chicano Sansó fou membre de la direcció dels comunistes de les Illes (Organització d’Esquerra Comunista-OEC) i cofundadora del grup feminista GAD (Grup per l’Alliberament de la Dona).

El GAD sorgeix  l’any 1978 amb la voluntat de conformar un moviment feminista independent dels partits polítics d’esquerra, que en aquell moment no donaven la importància merescuda a les reivindicacions de les dones dins les respectives organitzacions.  S’organitzà de forma assembleària i en grups de treball sobre problemes concrets. Treballaren en la difusió de tota mena de reivindicacions com els drets laborals o sexuals de la dona, el divorci,  l’avortament i també organitzà una assessoria jurídica.

Avui reproduïm un text de Miquel López Crespí on explica els debats i les contradiccions del jove moviment feminista de les Illes els anys 70. Les filles de les dones d’aquell moviment hem de recuperar la memòria històrica i avançar en els debats no resolts. Sí, segueix sent urgent !

(més…)

Read Full Post »

Tenir la paella pel mànec és una expressió que molt sovint es fa servir en l’àmbit polític i periodístic per designar la persona o els grups que tenen el control per encarrilar una situació determinada en favor dels seus interessos.

En el cas de les dones és una aspiració permanentment pendent d’assolir.

Molt poques dones valentes a la història se les pot designar -ni que sigui momentàniament- a partir d’ aquesta expressió. Només l’assolim -i amb restriccions- en l’àmbit de la intimitat i la quotidianitat de les vides privades. I això ens corseca d’alguna manera i ens cansem de tant que demanem visibilitat i respecte.

Ens l’haurem de guanyar com tot a la vida, caminant, cridant, treballant, discutint, creant, proposant i somniant. Aquest és un modest granet de sorra. Acció.

Read Full Post »