Amazones (i III)

Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.

La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.

Read Full Post »

“La doctrina del xoc” de Naomi Klein, en versió film documental

Es presenta al festival de Sant Sebastià, el film documental basat en el llibre La doctrina del xoc de Naomi Klein. Aquí teniu un breu resum en anglès i amb els subtítols en castellà.

Més informació:

Web del llibre i de l’autora.

Entrevista de Naomi Klein al GARA, l’any 2007 quan publicà el llibre.

Entrevista de Naomi Klein a Michael Moore a la Fàbrica, sobre la pel·lícula “Capitalism a love story”

Read Full Post »

Lisístrata d’Aristòfanes

Lisístrata: Ho diré perquè no cal ocultar-la, la paraula. Dones! Si hem de forçar els nostres homes a fer la pau, hem d’abstenir-nos…

Cleonica: ¿De què? digues!

Lisístrata: ¿És que ho fareu?

Cleonica: Ho farem, ni que calgués morir.

Lisístrata: Doncs bé, cal abstenir-nos del… coit. ¿Per què us gireu? ¿Cap on aneu? Ei, vosaltres, ¿per què serreu els llavis i brandeu el cap? ¿Per què us cau una llàgrima? ¿Ho fareu o no ho fareu? ¿O és que vacil·leu?

Read Full Post »

Marjane Satrapi, la història de l’Iran en un còmic social

Marjane Satrapi és una il·lustradora i dibuixant de còmics d’origen iranià però que actualment viu a París. Va estudiar belles arts a Teheran i com a conseqüència de la situació opressiva del seu país decideix establir-se a França on entra en contacte amb L’Association una editorial francesa de còmic independent fundada l’any 1990.

Persèpolis és la història autobiogràfica de l’autora. És la història de com va créixer en el règim fonamentalista islàmic, el còmic comença l’any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Sha de Pèrsia a l’Iran i dóna pas a una república islamista cada cop més asfixiant. 

Read Full Post »

Exclusió de les dones en les revolucions liberals

• Fragment del llibre Utopística. Les opcions històriques del segle XXI, Immanuel Wallerstein. Publicacions Universitat de València, 2003.

(…) “Com a ideologia explícita el sexisme comportava la creació i santificació del concepte de la mestressa de casa. La dona sempre havia treballat, i històricament la família patriarcal ha estat dominant. Però el que s’esdevingué al segle XIX era una novetat. Fou un intent seriós d’excloure la dona d’allò que hom va definir arbitràriament com a treball remunerat. La mestressa de casa formava parella amb el baró que portava el pa a casa, en famílies en què entrava un únic sou. El resultat de tot plegat va ser no tant que la dona treballara més, o més durament, sinó que el seu treball fou sistemàticament devaluat.

Read Full Post »

Abril no és un mes

Rosa Sanchis és professora de  valencià a l’IES Isabel de Villena de València. És  membre del Col·lectiu Baubo d’educació afectivosexual que treballa amb adolescents des de fa més de deu anys, fent-los opinar i reflexionar sobre el sexe, les relacions afectives, la tria de la pròpia identitat i el gaudi en llibertat. També ha escrit diversos llibres sobre aquesta temàtica. Avui reproduïm un fragment en aquest bloc animant-vos a seguir l’experiència educativa.

• Títol: Abril no és un mes, il·lustracions d’Irma Navarro, Editorial Bullent, València, 2008

Quan Abril diu a classe de 4t d’ESO que es masturba, comença a patir la crítica dels que encara pensen que les xiques han d’esperar un príncep blau que les descobrisca. La nostra protagonista, però, els ensenya amb aquest Manual per a no ser una bona xica, que l’únic camí a la felicitat és ser la reina de la pròpia vida.

Abril no és un mes és un llibre d’educació sexual; però no hi ha en les seues pàgines ni una sola referència als mitjans anticonceptius o a les malalties de transmissió sexual. Els seus protagonistes: Abril, Palmer, Arantxa, el Granota… són adolescents de quinze anys que s’enfronten i pateixen la pressió de dues maneres de veure les relacions sexuals, només contradictòries en aparença.

Per una banda, hi ha la cultura audiovisual i la del carrer, que els estimula a mantenir relacions sexuals segons els models de la pantalla (el xic i la xica es fonen en un apassionat bes que condueix a una intensa relació coital que provoca un orgasme a l’uníson), o segons la pintada que decora el lavabo de la discoteca (un penis penetra una vagina).

Read Full Post »

“El meu cos és un camp de batalla”

Quatre dones franceses, de Lió, enfronten un procés de reflexió en grup sobre el cos femení, el seu cos, els seus cossos. Aquest treball comú s’acaba convertint en històries, fotografies, dibuixos i experiències que el 2004 plasmen en el llibre “Mi Cuerpo es un campo de batalla”.
El 2007, Ediciones La Burbuja, de València, el tradueix i edita en castellà.
A La Paella pel Mànec n’hem traduït alguns fragments al català, perquè us en feu una idea, i en recomanem la seva lectura, sobretot, com a eina molt útil per a la reflexió i el treball personal i col.lectiu.

• “Mi Cuerpo es un campo de batalla“. Colectivo Ma Colère. València: Ediciones La Burbuja, 2007.

Fragment del pròleg de l’edició castellana.

Així, “Mi cuerpo es un campo de batalla” és, sobretot, un lloc de trobada. Un espai per a la reflexió i el diàleg. I pot, en certa mesura, injectar una energia nova als moviments de dones, perquè ens posa sobre noves pistes de reflexió i perquè també pot obrir les finestres als projectes nous.

Read Full Post »

“Dones en moviment(s)” de Mercè Renom i Cristina Borderías

Adscrits a diferents universitats catalanes existeixen grups de recerca que estudien les relacions de les dones i el paper que elles ocupen a la societat actual. El grup de recerca Treball, Institucions i Gènere (TIG) del Departament d’Història Contemporània de la U.B. n’és un exemple. Té per objectius promoure la recerca i la docència en el camp de la Història del Treball des de la perspectiva de Gènere. Es centra en l’anàlisi de l’organització del treball, les cultures del treball productiu i reproductiu, i sobre les condicions laborals de les dones treballadores a Catalunya.

Aquest grup prova d’analitzar com les dinàmiques històriques en diferents àmbits i les relacions complexes entre institucions com ara la família, el mercat, les organitzacions empresarials, els sindicats, les organitzacions professionals, obreres, o l’estat han configurat una situació de desigualtat en el camp laboral. Si bé  la tasca principal del grup de recerca és la investigació i la docència, també ha fet una important tasca de difusió fora de l’àmbit acadèmic organitzant cursos i seminaris oberts per al conjunt de la societat.

Read Full Post »

Arundhati Roy: El déu de les coses petites

És la única novel·la d’Arundhati Roy, també ha escrit assajos i obres de denúncia contra la guerra de l’Iraq i l’Afganistan o contra les proves d’armament nuclear i de la construcció de grans preses per l’explotació de recursos hidroelèctrics a l’Índia. És una coneguda militat pels drets dels pobles i del moviment antiglobalització i les seves denúncies són molt conegudes per les autoritats índies que molt sovint li han ocasionat problemes.

• El déu de les coses petites, una Gran Història.

“El secret de les Grans Històries és que no tenen cap secret. Les Grans Històries són les històries que ja t’han explicat i que sempre vols que et tornin a explicar. Unes històries a les quals pots entrar en qualsevol punt i repapar-t’hi ben còmoda. No t’ensarronen ni amb grans emocions ni amb finals rebuscats. No et sorprenen amb res que sigui imprevisible. Tu les coneixes tan bé com la casa on vius. O l’olor de la pell del teu amant, ja saps com acaben, però tot i així les escoltes com si no ho sabessis. De la mateixa manera com, per més que sabem prou que un dia ens hem de morir, vivim com si no ho sabéssim. A les Grans Històries ja saps qui viu, qui es mor, qui troba l’amor, qui no el troba. I, tot i així, vols que t’ho tornin a explicar. Ve’t aquí el seu misteri i la seva màgia.”

Read Full Post »

Edicions La Sal, els orígens de l’agenda de la dona

• Aquesta entrada l’hem extret de:  La transició democràtica als països catalans, de Pelai Pagès.

Així com l’escriptora anglesa Virginia Woolf reclamà Una habitació pròpia el 1929, el moviment de dones va promoure espais propis de dones al llarg de la dècada del 1970. Les feministes van obrir llibreries, editorials, biblioteques i cafès i publicaren llibres, agendes, calendaris i postals.

Seguiu llegint (feu clic a llegir més)

Read Full Post »