Amazones (i III)

Iñaki Soto, Llicenciat en Filosofia és l’autor d’aquest article publicat a GARA el 29 de setembre i traduït al català per La Paella pel Mànec.

La lectura de “Millenium” provoca especulacions i reflexions sobre temes com el control social, l’abús de poder per part de l’Estat, el valor del periodisme per a destapar aquests abusos… Però és difícil concentrar-se en aquests aspectes i deixar r la temàtica central: la violència i la discriminació contra les dones, d’una banda, i l’autodefensa enfront d’aquesta violència estructural, d’altra banda.

Read Full Post »

Una fal·làcia masclista, per Gemma Lienas

Hem traduït aquest article de la Gemma Lienas publicat a El País el 2 de setembre del 2009. La Gemma Lienas és una escriptora i feminista catalana presidenta de Dones en Xarxa i de la qual podeu trobar més informació en el seu bloc o a la pàgina de l’AELC. Aquest article sobre “l’escàndol” de la prostitució al Raval ens sembla que conté bons arguments i un punt de vista interessant. Per això el reproduïm.

“Ahir unes imatges brutals il·lustraven la secció de Catalunya en aquest diari. Al fons de les porxades de la Boqueria, es distingeixen clarament dues parelles practicant sexe, cadascuna sota un arc. En el més proper a l’espectador, un home dret realitza una penetració anal a una dona que es doblega sobre si mateixa per a oferir millor el seu darrere; els pantalons abaixats d’ell –el mínim d’abaixats per a permetre l’execució- deixen a l’aire unes natges blanques que contrasten amb el color xocolata de les d’ella. En l’arc més allunyat, un home –també blanc- es recolza amb actitud passiva en una de les columnes, mentre una dona –també com l’altra, de pell fosca-, d’esquena a l’espectador, sosté enlaire la samarreta d’ell perquè no destorbi la més que probable fel·lació que està a punt de fer-li. No cal que cap peu de foto aclareixi que es tracta de prostitució en la via pública; resulta obvi.

Read Full Post »

Una mirada feminista a la criminalització dels moviments socials i la pobresa

L’autora de l’article és Tárzia Medeiros, una militant feminista brasilera participant de la Marxa Mundial de Dones, ha estat traduït al català per La Fàbrica.

El progrés del capitalisme globalitzat, particularment a l’Amèrica Llatina, situa aquesta regió a l’ull del cicló de les protestes socials i de la convergència de diverses lluites anticapitalistes. Des de fa uns anys, sectors del moviment feminista anticapitalista se sumen a aquesta convergència, contribuint així amb una anàlisi feminista transversal en diversos debats i articles. La confluència d’aquestes resistències populars ha estat fonamental per perforar el blindatge d’un «capitalisme salvatge» que es defineix ell mateix com a sistema sense alternativa possible.

Read Full Post »

Debat entre feminisme revolucionari i socialisme. (Part 2)

• Segona part de l’article de Jessie Blanco publicat originàriament al web sociologando.

II. Els rostres de les socialistes i les seves aportacions

Generalment quan s’obre el debat sobre el socialisme, la primera i més comuna lectura que sorgeix és tornar sobre les fonts, que van des del socialisme utòpic, al científic fins a aterrar en el real; però gairebé sempre es fa això des de consideracions dels seus líders i molt poques vegades des de les paraules de socialistes emblemàtiques, moltes de les quals, no només van donar la seva vida per la revolució sinó que van deixar un llegat escrit sobre les seves crítiques en el procés de construcció i consolidació del socialisme del segle passat. Que pel que sembla no dista molt del que estem per construir, la qual cosa no ens fa tan singulars en aquest sentit.  Ens referim a les aportacions de Flora Tristán, Rosa Luxemburg, Alexandra Kollontai i Clara Zetkin, entre d’altres.

Read Full Post »

Els diferents feminismes

Lídia Falcón és advocada i feminista.  Reproduïm un article seu molt encertat que va publicar el dia 9 de març a la premsa i l’hem extret de la pàgina web Dones en xarxa.

“El meu desig per a aquest nou 8 de març seria que no s’utilitzi el nom del feminisme en va. Des de fa més d’una dècada, els ideòlegs de la modernitat pretenen que les tendències del pensament es vagin unificant, perdent els perfils que les identificaven com d’esquerres i de dretes, i s’acostin fins a trobar-se en aquell magma sense identificació que és el centre. Aquesta actuació en el terreny de la política ja és coneguda per tothom, però gairebé no s’ha informat de com ha influït en el feminisme.

Read Full Post »

Feminisme de classe

Alizia Stürtze

L’afroamericana Angela Davis, gran activista per la igualtat racial, sexual i econòmica; i especialitzada en l’estudi dels mecanismes visibles i latents del racisme, critica en els seus llibres “Women, Race and Class” i “Women, Culture and Politics” (en referència sobretot a la societat nord-americana, bressol del feminisme occidental) el domini que sobre el moviment feminista exerceixen les privilegiades dones blanques i les conseqüències que té aquest fet: la lluita per la igualtat és deficient, hi ha un racisme latent, les preocupacions o objectius giren entorn de preocupacions que responen als seus interessos de classe i no tant als de les seves germanes negres, llatines o asiàtiques; així, les dones blanques de classe mitja poden aconseguir els seus objectius particulars sense assegurar cap progrés ostensible per a les dones del Tercer Món o les racialment oprimides.

Read Full Post »

Una cambra pròpia

La història ha perfilat amistats i desencontres. Com en un mirall ovalat, la relació entre alliberament nacional i gènere es desdibuixa i s’ubica en un la utòpic més que no pas en un terreny real. La deformació s’ha tornat frontera. Es planteja doncs la necessitat d’un qüestionament crític des de  l’arrel.

Per abordar el tema podem valer-nos d’una comparativa actual com és la de l’Estat i la Nació. Un exemple interessant que ens pot fer veure aquesta falta de connexió de l’alliberament nacional i el de gènere.

Read Full Post »

Eufòria acrítica, Judith Butler opina sobre Obama

• Judith Butler (1956) pertany al cos docent de l’Escola Europea de Postgrau a Saas-Fee, Suïssa, és professora de la Càtedra Maxine Elliot dels departaments de Retòrica i Literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.  És l’acadèmica postfeminista que va escriure El gènere en qüestió l’any 1990 i Cossos que importen el 1994. Ambdues obres descriuen allò que després es convertiria en la teoria Queer. Una de les aportacions més significatives de Butler a la teoria crítica és el seu model de representació del gènere, en el qual les categories “masculí” i “femení” s’entenen com una repetició d’actes i no com absoluts naturals o inevitables. Butler també argumenta que el moviment feminista no pot fer servir o dependre d’una definició específica i immutable de dona, i que fer-ho és imperialista i contraproduent, perquè perpetua el sexisme. A més, analitza les formes en què la raça, el gènere, l’orientació sexual i altres identitats entren en conflicte i es donen suport entre si.ç

Aquest text és una reflexió de l’autora sobre el nou president dels Estats Units, Barack Obama. Publicat en català a La Fàbrica.

Poques persones són immunes a l’eufòria del moment. Els meus amics d’esquerres m’escriuen dient que senten una cosa semblat a la “redempció” o bé que “el país ha tornat a nosaltres” o que “per fi tenim a un dels nostres a la Casa Blanca”. Per descomptat, igual que ells estic plena d’incredulitat i entusiasme, ja que en saber que el règim de George W. Bush s’ha acabat em reconforta. I pensar en Obama, un candidat negre reflexiu i progressista, pot significar un gir de la història, i sentim que la seva arribada obre una nova bretxa.

Read Full Post »