Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘poesia’

Sal oberta

DIVISA

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Maria Mercè Marçal

Anuncis

Read Full Post »

Cau de Llunes, l’assemblea revolucionària i feminista de Tarragona us convida aquest dissabte 4 de juliol a un recital en homenatge de la poetessa Maria-Mercè Marçal El recital anirà a càrrec del grup Les Heures del Vendrell i començarà a les 20:00 hores a la Plaça Sedassos de Tarragona.

“Maria-Mercè Marçal va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista. La considerem una gran artista i pensadora i per això volem retre-li homenatge dins d’aquesta campanya Dona i Art, amb la qual volem potenciar l’art femení.”

Més informació: Cau de Llunes

Read Full Post »

A l’amat he donades          

totes les claus;

jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols a tots

moments!

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l’aldarull colpiria

més que no un roc.

Contentem-nos d’una ombra

o d’un ressó.

Que ell es digui els seus comptes

com m’els duc jo.

Clementina Arderiu

Read Full Post »

VII

La dona que ven coses, a la nit, a la porta 

del bar, del cabaret; la dona que vigila

el wàter de les dones; la dona que ha deixat

la vaixella escurada i els tres fills en el llit

i va a fer certes coses, a la nit, vora el riu;

i la dona que va tenir un fill i no

sap d’ell des de la guerra, i resa a sant Antoni;

la dona que neteja el servei del cafè

i la dona que agrana les habitacions

del vell hotel per hores i parelles febrils;

i la dona que planxa, i la dona que cus,

i la dona que fa l’article de les dones

i diu les excel·lències de cadascuna d’elles,

sospesant-los els pits, colpejant-los les natges

i entra després la safa i pondera les còpules

i la dona que prega per la feina de l’home

i pel fill i la filla; i la dona que va

tenir un primer nuvi; i la dona que vol

tenir un fill, quedar aquesta nit prenyada.

Vicent Andrés Estellés. L’Hotel París (1973)

Read Full Post »

III   

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-,
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

V (fragment)

“Avui tancaria el llangardaix en una gàbia. I que fos la festa dels dits”.

************

Vas marxar massa aviat i ara només ens queda llegir-te i fer-te homenatge. Te’ls fan les companyes i les desconegudes i això ens apropa a tu.  El poble posa el teu nom o part de les teves paraules a les cases on es reuneix, als llocs on milita. Segur que t’hauria agradat veure-ho. No es fa amb tothom, no et pensis, només amb aquells que us vau comprometre. Ens manquen més dones com tu, cal reconèixer-ho,  i mil feines per fer encara.

(més…)

Read Full Post »