Àngela Davis, una apoximació.

És difícil fer una aproximació que sintetitzi la vida i el pensament de l’Àngela Davis, possiblement una de les figures del feminisme i del marxisme més importants del segle i que encara viu i milita als Estats Units. Hem fet una traducció de la biografia que conté la pàgina web: Social Justice Movements desenvolupada per estudiants de la Universitat de Columbia. Al final del text hi ha més referències a les quals us convidem  entrar.

1944: Àngela Davis va néixer a Birmingham, Alabama, en una família negra relativament benestant. Experimentà ben aviat en la seva infància els efectes negatius del racisme i es qüestionà l’existència del racisme en la societat.

1959: Davis, decideix anar a Nova York per ampliar horitzons i anirà a l’Irwin Elizabeth High School, a Greenwich Village. És aquí on coneix i explora per primer cop les solucions a la pobresa i al racisme i queda fascinada pel Manifest Comunista i el comunisme.

Tardor 1961: Davis s’inscriu a la Universitat de Brandeis, on es troba sola, tant físicament com psicològica, ja que ella és una dels dos estudiants negres de la seva classe durant el primer any.

Estiu de 1962: Davis va a Europa per assistir al VIIIè Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants a Hèlsinki, Finlàndia. I veu que això és una gran oportunitat per conèixer joves revolucionaris de tot el món.

Read Full Post »

L’impacte del classisme i el masclisme

Aquest article explica els motius del raquític ‘estat del benestar espanyol, basats en el domini de classe i gènere que existeix en el país. Va ser publicat en el diari PÚBLICO el 30 de juliol de 2009. L’hem extret i traduït del web d’en Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Estat espanyol no és un país pobre. En realitat, el nostre nivell de riquesa econòmica és molt proper a la mitjana dels països de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), el grup de països més rics de la Unió Europea. El PIB per capita d’Espanya és ja el 93% del terme mig de la UE-15. Malgrat això, l’estat del benestar espanyol (les transferències públiques -com les pensions i ajudes a les persones vulnerables a la pobresa- i els serveis públics com sanitat, l’educació, els serveis d’ajuda a les famílies, serveis socials, habitatge social, prevenció de l’exclusió social, integració dels immigrants, entre altres) està molt poc finançat i poc desenvolupat.

Read Full Post »

L’esquena del món: un periodisme compromès al servei dels oprimits

La periodista Laia Altarriba ha obert un nou espai a la xarxa per explicar les notícies que no surten mai als mitjans de comunicació. Són esdeveniments que no tenen titulars, ni breus, ni imatges, ni cabuda en els grans grups mediàtics, i per tant no tenen significat per la majoria de la població. No en sabem res i per la majoria de gent resten en l’obscuritat. És la realitat que silencien els poderosos i els conservadors la que veurà la llum en aquest nou bloc.

Es diu L’esquena del món i també té un espai a Catalunya Ràdio, un dissabte al mes, en el programa Solidaris que condueix la Rita Marzoa.

En paraules de l’autora del bloc: “L’esquena del món vol explicar-vos aquestes altres realitats, les dels que no ocupen les pàgines principals dels diaris, les dels que queden darrere dels grans titulars, i especialment les dels que no perden l’esperança i emprenen la lluita per transformar la realitat a què els volen condemnar a viure.”

Malgrat que no abunden els exemples, sí que hi ha hagut alguns referents del periodisme que han obert camí en aquest sentit. I han anat al mateix lloc on estaven succeint les coses, han treballat, conviscut i han patit les mateixes condicions que els protagonistes de les notícies. L’esquena del món i la manera d’entendre la professió beu d’aquestes fonts, per això hi ha referències a en Robert Fisk,  Ryszard Kapuscinski, Wilfred Burchett i molts d’altres que ens esperen.

El bloc conté recomanacions de documentals interessants i la veu dels que no tenen veu, que curiosament com podreu constatar, la majoria són dones. Les dones que lluiten i treballen silenciades, que no volen titulars ni reconeixement, volen justícia.

Felicitats Laia per aquest treball i gràcies per mantenir-nos ben informades.

http://lesquenadelmon.wordpress.com/

Read Full Post »

Entrevista d’Amy Goodman a Naomi Klein a Democracy Now!

Amy Goodman

Fragment de l’entrevista realitzada a Naomi Klein, per Amy Goodman, per la cadena Democracy Now!. És una dura crítica a la teoria del lliure mercat que la Paella pel Mànec hem traduït al català.

«Aquest llibre és un desafiament a l’afirmació central i més valorada en la història oficial: que el triomf del capitalisme desregulat va néixer de la llibertat, i que els mercats lliures van de la mà de la democràcia. En lloc d’això, mostraré que aquesta forma fonamentalista de capitalisme ha estat consistentment acompanyada per les formes més brutals de coerció, infligides al cos polític col·lectiu així com a innombrables cossos individuals». Així comença el llibre de Naomi Klein, “La doctrina del xoc”.

Read Full Post »

Keny Arkana una veu crítica a ritme de rap.

Keny Arkana és una rapera francesa que pertany a un col·lectiu anomenat “la Rage du Peuple” (la Ràbia del Poble)   fundat l’any 2004 a Marsella per un grup d’artistes quan van tancar la Maison de David, un lloc de trobada i d’intercanvi cultural del centre de la ciutat. A partir d’aquell moment van crear un col·lectiu polític per resistir i participar en diferents iniciatives vinculades als moviments socials anti-globalització.

Les lletres de la cantant transmeten la seva manera de viure el món i el seu descontent amb l’estat actual de les coses, situant-la entre les veus més crítiques, anticapitalistes, revolucionàries i antiimperialistes del panorama mundial.

Aquest és el web oficial de la rapera francesa. I aquí us deixem un vídeo, amb la traducció de la lletra en castellà.

Read Full Post »

Debat entre feminisme revolucionari i socialisme. (Part 1)

• En el marc de la construcció del socialisme del segle XXI (Veneçuela).

L’autora de l’article és  Jessie Blanco, una reconeguda feminista veneçolana, sociòloga i psicòloga professora de la Universitat Central de Veneçuela. És fundadora i directora de la revista per el debat feminista Matea, del Centre d’Estudis de les Dones de la UCV. L’original ha estat extret de la pàgina web Sociologando, allí el trobareu en la seva versió original complerta i amb la bibliografia i les referències corresponents. A la Paella pel Mànec el presentem en dues parts, degut a la seva extensió.

“A Veneçuela vam assistir a un debat obert sobre el socialisme, aquesta vegada des d’una mirada feminista -una nova mirada sobre vells problemes- que ens permet obrir una nova finestra als debats sobre les agendes de les lluites de les dones en un context històric molt particular, el procés de revolució bolivariana, que s’ha convertit en un referent de lluita mundial. La necessitat de diferenciar el socialisme del segle XXI encara avui en construcció, dels vells socialismes reals pot ser útil en l’intent de no cometre els mateixos errors, però en el terreny del feminisme reobre els debats entre el marxisme i el feminisme revolucionari. En el nostre cas no temem perquè el feminisme socialista se sembli al socialisme de la revolució russa, especialment la de 1917, prèvia al l’estalinisme, perquè els avenços de les dones foren bastant significatius, la qual cosa no significa que s’assolis el seu alliberament total.

Read Full Post »

Una feminista castellana, número dos d’Iniciativa Internacionalista

Doris Benegas és una feminista i internacionalista candidata número dos de la llista d‘Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els pobles.

Una candidatura que es presentà a Barcelona el passat divendres 8 de maig i comptà amb l’assistència de Doris i de Josep Garganté, el número tres i el primer candidat dels Països Catalans.

Aquesta candidatura té clares opcions a sortir en les properes eleccions al Parlament Europeu que es celebraran el proper 7 de juny.

A la presentació es va fer una crida a la participació i la difusió de la candidatura i aquí teniu la nostra contribució en aquest sentit: Per un vot de classe ! feminista i internacionalista !

Read Full Post »

La lluita pels drets de les dones a l’Afganistan

• Aquest és el resum de la xerrada que va fer a Barcelona una militant de RAWA el mes de febrer, escrit per una col·laboradora de la Paella pel Mànec.

L’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan, RAWA, és una associació política fundada l’any 1977 a Kabul per un grup de dones feministes per iniciativa de Meena, la líder fundadora que fou assassinada al Pakistan l’any 1987. La seva feina ha aplegat tres generacions de dones que des de la clandestinitat lluiten per la justícia social a l’Afganistan.

Reconeguda internacionalment pels col·lectius feministes i de defensa dels drets humans, l’actualitat política i els anys de guerra han centrat els esforços de RAWA en la denúncia de la ocupació militar i dels crims que pateixen sobretot les dones de les zones rurals més desprotegides.

Read Full Post »

Primera assemblea d’aturats de Barcelona

Aquest dimecres 1 d’abril s’ha celebrat a les cotxeres de Sants la primera assemblea d’aturats de Barcelona, que aplegà a una cinquantena de persones, per discutir estratègies i accions contra l’actual crisi i condició específica d’aturats.

Reproduïm aquí el manifest que han fet amb l’ajuda i les persones que formen part de la Campanya: Que la crisi la paguin els rics ! Per si us hi voleu adherir, col·laborar i voleu estar atentes a les convocatòries, com la del dilluns 20 d’abril a la Pl. St. Jaume.

La necessitat no podia ser més urgent. La crisi és global i ens afecta a tots, però no ens afecta a tots per igual. Ha introduït en les nostres ments una nova preocupació: l’atur. L’atur està provocant que cada cop més gent no pugui pagar les hipoteques i ha fet augmentar d’una manera preocupant els desnonaments. L’atur, o més aviat la por a l’atur, està sent utilitzada pels empresaris per rebaixar els salaris i les condicions laborals.

Read Full Post »

Malalai Joya, activista i parlamentaria de l’Agfanistan, dempeus per la dignitat del seu poble !

• Entrevista realitzada per Laia Altarriba i Piguillem i publicada a la revista ONGC-Revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals.

La jove diputada afganesa Malalai Joya va ser expulsada del Parlament del seu país, la Loya Jirga, el 21 de maig de 2007. El motiu: en una entrevista televisiva va dir que el Parlament era pitjor que un estable, ja que com a mínim els animals que hi ha en un estable tenen alguna utilitat, però en canvi la cambra parlamentària afganesa és plena de criminals i traficants de drogues. Diversos juristes afganesos han dit que la decisió és il·legal, ja que un diputat no pot ser expulsat del seu seient. Malgrat que ella ha apel·lat contra la decisió, encara li està prohibit d’entrar a l’edifici de la Loya Jirga.

Read Full Post »