Fragment extret de l’article “Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d’Itàlia” de Paola Vinay, 
Sociologa de “Prospecta” Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Va ser publicat el novembre 1993, a la revista núm. 32, “Treballs de la Societat Catalana de Geografia“
“Resumint, malgrat que l’accés a l’educació superior i l’emergència de professions noves han afavorit l’ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d’elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal pagats). A més, en la majoria de treballs “femenins” hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqüència d’aquesta segregació “vertical” i “horitzontal” de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferència gran dels sous entre els sexes en tots els camps econòmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes).
Norma Rae és una pel·lícula de l’any 1979 que explica el procés de presa de consciència d’una treballadora tèxtil i mare soltera a una fàbrica del sud dels Estats Units. 
L’any 1812, un grup d’obrers tèxtils britànics va protagonitzar una sèrie d’incursions a les fàbriques tèxtils per a trencar màquines industrials amb els seus martells. Segons els luddites (1), els nous telers mecanitzats eren els culpables d’haver eliminat milers de llocs de treball, i d”haver trencat comunitats i mereixien ser destruïts. El govern britànic va discrepar i va convocar a un batalló de 14.000 soldats per a reprimir la revolta obrera brutalment i protegir les màquines.
d’Economia Feminista de les 
jectius promoure la recerca i la docència en el camp de la
Economia (Oikos+Nomos) significa, etimològicament, administrar la casa (atendre les necessitats familiars). Sembla evident que la dona és la principal i indiscutible responsable de la cura de la llar i de la família. Però, se li atorga el protagonisme i poder “econòmic” que per la definició d’administrar la casa li correspondria? Evidentment no.
“Des dels seus orígens l’agricultura va ser protegida per les cultures ancestrals especialment per les dones, que, moltes vegades, han estat les principals responsables de la guarda i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement i també les han preservat com a llegat per les futures generacions. El model de desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Per això industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trenca les lleis de la naturalesa enverinant plantes, animals i persones. Explota i aniquila la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, afavorint la concentració de la terra en mans de les transnacionals. Militaritza territoris, destrueix diversitat i vida mitjançant tractats comercials. Transgredeix tots els principis i lleis de la naturalesa, modificant genèticament les llavors.” Autors del text: Campanya “Llavors”. 
all i amb la dependència econòmica de les dones dins la societat. No només perquè les dones han d’atendre i fer mil equilibris per garantir -sovint soles- la seva subsistència i la de les seves famílies. Les condicions de treball precari són una bona corda que s’estreny sobre els seus colls. Les fa més febles i han de pactar en l’àmbit domèstic unes condicions insuportables per a qualssevol ésser humà, posant en perill la seva integritat física i psíquica.
La paella pel mànec 