Dones de Nigèria amenacen amb una “vaga de cuines” per aconseguir la pau

• Article extret de GARA que el publicà el 12 d’agost de 2009. La Paella pel Mànec l’ha traduït al català.

Les dones de la zona petroliera del Delta del Níger, al sud de Nigèria, han amenaçat amb declarar-se en vaga i deixar de cuinar pels homes tret que els problemes de desenvolupament de la regió siguin atesos urgentment. Consideren que l’amnistia que ha ofert els president als grups no és suficient per aconseguir la pau a la regió.

Les dones dels estats productors de petroli d’Akwa, Ibom, Bayelsa, Cross River, Delta, Edo i Rivers, al Delta del Níger (sud de Nigèria) van avisar ahir en un comunicat que l’actual amnistia governamental per als grups guerrillers de la regió no aconseguirà dur la pau a la regió a no ser que vagi acompanyada d’un desenvolupament massiu. Per això, després d’una reunió celebrada el dia abans sota l’emblema del Grup d’Acció de Gènere, les dones del sud de Nigèria, van amenaçar amb deixar de cuinar per als homes en el cas que no es tractin amb urgència els problemes de desenvolupament en la regió.

Les dones van culpar la militància i la criminalitat del Delta del Níger a la pobresa, la degradació mediambiental i el subdesenvolupament de la regió.

«L’amnistia que ha ofert el govern no té potencial per a resoldre les causes bàsiques de l’agitació en el Delta del Níger. És simplement una corda al col·locada al coll de la població d’aquesta regió», subratlla el seu comunicat, fent referència a l’amnistia que el govern ha ofert als militants dels grups guerrillers que renunciïn a la violència i lliurin les armes.

«Armes de guerra»

«Cada arma lliurada ha de ser intercanviada per ocupació, beques estudiantils i altres formes de desenvolupament, en cas contrari les dones deposarem les nostres “armes de guerra”: cassoles, paelles, cullerots, escumadores i pals de pastar», afirma el comunicat del col·lectiu de dones nigerià.

El Moviment per a l’Emancipació del Delta del Níger (MEND), el principal grup guerriller de la regió sud de Nigèria, va declarar durant el juliol passat una treva de 60 dies en resposta a l’oferiment d’amnistia del Govern. La treva va entrar en vigor el 15 de juliol, l’endemà passat que les autoritats d’Abuja posessin en llibertat al líder del moviment, Henry Okah, que estava sent jutjat per contraban d’armes i traïció i va acceptar l’amnistia que el president nigerià Umaru Yar’Adua li oferí.

Els guerrillers poden acollir-se fins el proper 4 d’octubre a l’amnistia, fortament criticada pels partits de l’oposició, per a qui no serà suficient per a acabar amb els atacs en la regió petroliera i exigeixen un procés de desarmament que atengui als problemes de desenvolupament de la zona.

El MEND i altres grups van iniciar la seva lluita armada l’any 2006, després de reclamar al Govern nigerià més autonomia i inversions en l’empobrida regió del Delta del Níger, en el marc de la qual ataquen oleoductes i altres infraestructures petrolieres i, amb menys freqüència, segresten a empleats d’aquestes companyies.

Un president afeblit per dues rebel·lions

Els combats de finals de juliol entre les forces de seguretat i un grup islamista del nord de Nigèria van posar un poc més en evidència la fragilitat del president del país, Umari Yar’Adua, que s’enfrontava ja a una rebel·lió en el sud petrolier del país.

El Delta del Níger és l’escenari des de 2006 d’atacs de grups armats que reivindiquen una millor distribució de la riquesa. El president els va oferir una amnistia i el principal grup, el MEND, va declarar una treva, però els problemes del sud, on la població és molt pobra, estan lluny de solucionar-se.

A l’altra punta del país, la secta islamista Boko Haram, que s’identifica amb els talibans afganesos, va desafiar les forces de seguretat atacant comissaries. Els combats que van seguir van deixar més de 700 morts en cinc dies.

Segons els analistes, els problemes de Nigèria, que és el vuitè productor mundial de cru, persistiran mentre la corrupció, l’atur i la pobresa no es combatin amb eficàcia. A Nigèria, el país més poblat d’Àfrica, amb 140 milions d’habitants i importants recursos naturals, les poblacions pobres i amb baix nivell d’escolarització del nord i sud són terra fèrtil per a corrents de pensament radicals o milícies armades.

Segons Sebastian Spio Garbrah, de l’Euràsia Group, aquestes dues crisis gairebé simultànies posen en relleu l’«aspecte artificial» de la unitat de Nigèria, que és una federació de 36 estats amb una població repartida gairebé a parts iguals entre el nord musulmà i el sud cristià.

La ràpida i brutal repressió de Boko Haram va demostrar la voluntat del Govern d’afirmar la seva autoritat. «No es tracta de resoldre el problema, sinó de mostrar que l’Estat existeix», va estimar un diplomàtic africà. GARA

• Més informació sobre el MEND a BBC News (abril 2006)