La periodista Laia Altarriba ha obert un nou espai a la xarxa per explicar les notícies que no surten mai als mitjans de comunicació. Són esdeveniments que no tenen titulars, ni breus, ni imatges, ni cabuda en els grans grups mediàtics, i per tant no tenen significat per la majoria de la població. No en sabem res i per la majoria de gent resten en l’obscuritat. És la realitat que silencien els poderosos i els conservadors la que veurà la llum en aquest nou bloc.
Es diu L’esquena del món i també té un espai a Catalunya Ràdio, un dissabte al mes, en el programa Solidaris que condueix la Rita Marzoa.
En paraules de l’autora del bloc: “L’esquena del món vol explicar-vos aquestes altres realitats, les dels que no ocupen les pàgines principals dels diaris, les dels que queden darrere dels grans titulars, i especialment les dels que no perden l’esperança i emprenen la lluita per transformar la realitat a què els volen condemnar a viure.”
Malgrat que no abunden els exemples, sí que hi ha hagut alguns referents del periodisme que han obert camí en aquest sentit. I han anat al mateix lloc on estaven succeint les coses, han treballat, conviscut i han patit les mateixes condicions que els protagonistes de les notícies. L’esquena del món i la manera d’entendre la professió beu d’aquestes fonts, per això hi ha referències a en Robert Fisk, Ryszard Kapuscinski, Wilfred Burchett i molts d’altres que ens esperen.
El bloc conté recomanacions de documentals interessants i la veu dels que no tenen veu, que curiosament com podreu constatar, la majoria són dones. Les dones que lluiten i treballen silenciades, que no volen titulars ni reconeixement, volen justícia.
Felicitats Laia per aquest treball i gràcies per mantenir-nos ben informades.
L’any 1812, un grup d’obrers tèxtils britànics va protagonitzar una sèrie d’incursions a les fàbriques tèxtils per a trencar màquines industrials amb els seus martells. Segons els luddites (1), els nous telers mecanitzats eren els culpables d’haver eliminat milers de llocs de treball, i d”haver trencat comunitats i mereixien ser destruïts. El govern britànic va discrepar i va convocar a un batalló de 14.000 soldats per a reprimir la revolta obrera brutalment i protegir les màquines.
“Des dels seus orígens l’agricultura va ser protegida per les cultures ancestrals especialment per les dones, que, moltes vegades, han estat les principals responsables de la guarda i millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han guardat, conservat, intercanviat lliurement i també les han preservat com a llegat per les futures generacions. El model de desenvolupament capitalista és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa, necessària i bella com la diversitat agrícola. Per això industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria inerta, trenca les lleis de la naturalesa enverinant plantes, animals i persones. Explota i aniquila la pagesia privatitzant l’aigua, usurpant la biodiversitat, afavorint la concentració de la terra en mans de les transnacionals. Militaritza territoris, destrueix diversitat i vida mitjançant tractats comercials. Transgredeix tots els principis i lleis de la naturalesa, modificant genèticament les llavors.” Autors del text: Campanya “Llavors”. 
El passat 1 de febrer es va clausurar el 
La paella pel mànec 